Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Dos filòlegs de Vic han fet el primer diccionari d’interjeccions del català

Eumo publica el treball de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume, amb un miler d’entrades.

  • El 9 Nou
  • 21/10/2010 | 14:00
  • 0

Els filòlegs Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume, de Vic, són els autors del primer diccionari que recull totes les interjeccions i onomatopeies del català, que ha publicat Eumo Editorial. Amb més d’un miler d’entrades i traduccions al francès, l’anglès i l’espanyol, el ‘Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions’ és el producte d’anys de treball sobre aquest apartat de la llengua, molt utilitzat i poc estudiat.

Són “l’instant més delicat i elàstic de la llengua”, on es troba “la paraula en estat naixent”, segons Jaume Fuster. Però les interjeccions i onomatopeies han estat un dels aspectes menys estudiats del lèxic català, amb l’excepció d’una parella de filòlegs, el vigatà Manel Riera-Eures i la seva dona, Margarida Sanjaume. Ells són els autors del Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, que acaba de publicar Eumo Editorial, continuació d’un treball que van iniciar ja l’any 2003 amb el ‘Diccionari d’onomatopeies i altres mots de creació expressiva’ (Ed. 62). El seu treball recull més d’un miler d’entrades d’aquestes paraules, generalment curtes però molt expressives, que esquitxen la nostra expressió oral.

Les interjeccions (‘ah’, ‘oh’, ‘ui’, ‘ep’, ‘uf’, ‘ei’, ‘ecs’…), que inclouen les onomatopeies (‘clonc’, ‘barrabum’, ‘nyec’, ‘tic-tac’….), es defineixen com a mots invariables, sense un significat precís, però que poden tenir tant de significat com una oració completa. Només d’un simple ‘ah’, Riera-Eures i Sanjaume en descriuen una dotzena de significats diferents. Un canvi d’entonació o del to de veu pot fer que el significat canviï substancialment. “Són les interjeccions anomenades expressives, que tenen moltes entrades”, expliquen. De cada paraula, els autors del diccionari en posen un exemple, tret de la llengua escrita, tant si és de la creació literària com de guions o fins i tot dels còmics.

Aquests i els dibuixos animats són una de les grans fonts de procedència de les onomatopeies, tot i que sovint provenen d’altres llengües i “costa buscar l’equivalència en català, perquè provenen de la part expressiva de la llengua”, diu Manel Riera-Eures. Per això, per exemple, en català el ‘bang’ ha substituït el ‘pam’ com a expressió del so d’un tret. En altres casos, la dificultat de traducció fa que s’incorporin directament fórmules típiques de l’anglès, com ‘burp’ o ‘snif’.

Els còmics japonesos –el manga– ha influït molt en la creació d’onomatopeies: “El japonès és una llengua que en té moltes, i s’ha hagut de fer un esforç per adaptar-les”, explica Margarida Sanjaume. Precisament per solucionar aquestes dificultats, el ‘Diccionari d’onomatopeies i altres mots de creació expressiva’ inclou les traduccions de cada interjecció en anglès, francès i espanyol, sempre que és possible. Els traductors són alguns dels possibles destinataris d’aquesta obra.

Com en tots els àmbits de la llengua, també hi ha interjeccions abocades a la desaparició, com aquelles relacionades amb la feina del camp. L’’oixque! o l’’arri!’ adreçats a cavalls o bous cada vegada són més difícils de sentir.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.