Amb la cançó Urbi et orbi, que donava títol al seu primer disc de 1985, Duble Buble va començar aquest dimecres a la nit el seu concert de retrobament, a la plaça de Fra Bernardí de Manlleu i en el marc dels actes de la festa major. El públic que esperava l’actuació assegut a les cadires aviat es va veure desbordar pels fans que es van situar a primera fila davant de l’escenari, disposats a no perdre’s ni un minut de l’actuació. “Hem reposat trenta anys”, deia Jaume Coromina Met, el cantant, a manera de salutació.
En dues hores, Duble Buble va fer un repàs a temes que es mantenen en la memòria i altres que potser no eren tan coneguts, des de Cristina al Se’n va anar que els van escriure Ramon Barnils i Quim Monzó passant per La meva nòvia era equilibrista, la surrealista Mai no diguis ai! si et trepitja un xai o Mal per mal, un dels millors temes del seu darrer disc, Bumerang. La interpretació de Pecats amb Laura Segarra a la veu, o la de Clava’t amb un duet sorpresa de Laura Domènech i Arnau Tordera van ser moments emotius de l’actuació, que també va tenir un punt àlgid amb l’aparició de l’escenari de Joan Crosas, introduint una falca dels Esquirols en el repertori: Et cobriran de blasmes, Arrels i Torna, torna, Serrallonga. Al final, abans dels bisos, no hi podia faltar un altre dels grans èxits, Perduts enmig de l’espai. Els arranjaments actualitzats dels temes van fer que el concert no fos només un exercici de nostàlgia. O si. Però en tot cas una nostàlgia posada al dia, per reivindicar unes cançons que han aguantat bé el pas del temps. I en el pop dels 80, no tothom pot dir el mateix.
{{ comment.text }}