La desproporció entre places que s’ofereixen i aspirants que es presenten converteix l’accés a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en tota una proesa. En el cas de piano, per exemple, una cinquantena dels millors estudiants dels conservatoris professionals del país han pugnat, aquest mes de juny, per obtenir una de les 10 úniques places que oferia l’ESMUC. D’entre tots ells, les dues millors notes se les van endur les cosines Agnès i Maria Mauri, dues gurbetanes sorgides de les aules de l’Escola de Música i Conservatori de Vic.
El cas d’Agnès Mauri (Gurb, 1991) és doblement significatiu, i doblement impressionant. A més d’obtenir la millor nota en piano, també va sumar el tercer millor registre en viola (dels quatre que obtenien plaça), l’especialitat que finalment desplegarà com a instrument principal. Indirectament, doncs, ha cedit el número u de la promoció de piano a la seva cosina Maria (Vic, 1991). Tot quedava en família.
La mare de l’Agnès és professora de música en una escola de primària. Això, i el fet que “a casa sempre hi ha hagut un piano”, devia influir en la seva decisió de començar a estudiar música, quan tenia 7 anys. I el seu exemple va arrossegar, possiblement, la seva cosina, que també amb 7 anys es va trobar començant els estudis de piano, “l’instrument que em cridava més l’atenció”.
Des d’un primer moment, l’Agnès va tenir clar que en volia compaginar dos, d’instruments, la viola i el piano. “Potser amb un de sol li hagués pogut dedicar més temps, però per a mi són complementaris”. Una qüestió de simple “formació personal”, diu amb modèstia. La passió pels dos instruments es manté, de fet, ben viva; haver d’escollir entre un dels dos com a instrument principal de la seva carrera universitària no li ha estat fàcil. Al final s’ha decantat per la viola “perquè podré tenir el mateix professor que he tingut els últims tres anys”, argumenta. Admet, també, que la viola pot oferir-li “més possibilitats professionals” .
En aquest sentit, la seva cosina reconeix que aquests anys estudiant piano –que comporta una formació eminentment més solitària que la dels instruments de vent o de corda– ha tingut “enveja sana” dels companys d’instruments melòdics; sobretot pel fet que “ells poden portar sempre a sobre el seu instrument”.
Preparar les proves d’accés a l’ESMUC els ha obligat a reforçar les hores d’assaig aquests últims mesos. Però ho han viscut amb naturalitat. Acostumades a 10 anys de contacte diari amb l’instrument “estudiar un parell d’hores al dia tampoc no són un gran sobreesforç”, apunta la Maria. Les dues cosines ja han compartit escenari en alguna ocasió puntual i no descarten reforçar aquesta col·laboració en un futur (a totes dues els encanten les formacions de cambra). Quan algú els comenta, ara, que la carrera de música no té sortides, la resposta és clara: “I quines carreres hi ha avui que això no passi?”.
A més d’elles dues també han superat les proves d’accés als seus estudis superiors Laia Domènech (violoncel), Pau Albert (flauta travessera), Anna Tarré (piano), Mireia Rial (violí) i Bernat Farreras (oboè). Aquest últim també ha obtingut la millor qualificació en la seva especialitat, per entrar al Conservatori del Liceu.
Tot plegat representa “un signe més del bon estat de salut del conservatori de Vic i un reconeixement a l’esforç i vocació que el col·lectiu d’alumnes i professors cultiven diàriament”, ha volgut destacar la directora del centre, Montse Catllà. / MIQUEL ERRA
{{ comment.text }}