Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Durant una època, a Tona tothom tenia un quatre meu”

Santi Aulet ha rebut aquest novembre el Premi Mil·liari 2010 que atorga l’Ajuntament de Tona per la festa major de Sant Andreu. Es tracta, en aquest cas, d’un reconeixement públic a la trajectòria pictòrica d’un artista nascut el 1947 i que des de ben petit s’ha sentit atret per aquest món.

  • El 9 Nou
  • 05/12/2010 | 18:26
  • 0

Santi Aulet ha rebut aquest novembre el Premi Mil·liari 2010 que atorga l’Ajuntament de Tona cada any per la festa major de Sant Andreu. Es tracta, en aquest cas, d’un reconeixement públic a la trajectòria pictòrica d’un artista nascut el 1947 i que des de ben petit s’ha sentit atret per aquest món.

-Què significa per a vostè rebre aquest premi?
-Em fa molta il·lusió. És un premi que el donen a gent que hagi col·
laborat al poble i jo estic molt content d’haver-ho fet i d’haver-hi col·laborat.

-El van portar enganyat al ple on li ho van comunicar. S’ho esperava?
-No, gens. Jo no sabia que aquell dia hi havia un ple, però un bon amic meu, en Ramon, em va dir: “Santi, et vinc a buscar perquè la regidora de Cultura ens vol veure per arreglar un tema d’unes paradetes per la Fira de Sant Andreu”. I en Ramon em va
portar cap al ple. Jo no entenia què hi fèiem allà, i al cap de tres quarts d’hora es posen a parlar del Mil·liari i em vaig quedar parat al sentir el meu nom, perquè de debò que fa molts anys que estic posat al món de la pintura i el poble, per ajudar, però no comptava amb aquest premi.

-Què ha fet pel poble?
-Sempre he anat fent coses, com per exemple pintar alguna façana de la plaça, preparar festes, fer murals, etc. Sempre que m’ho han demanat hem intentat ajudar, tant jo com el meu pare, que té 93 anys i és una persona que també ha treballat pel poble.

-La seva professió és la de pintor?
-Pintor de quadres. Vaig començar el 1971 amb una exposició aquí a Tona. Estic molt agraït al poble perquè hi va haver una època, ara no, perquè Tona ha crescut molt, en què tothom tenia un quadre d’en Santi Aulet i això em feia sentir molt orgullós i content. Fa 33 anys que faig una exposició cada any per Nadal, i amb l’ajuda de
la família cada 22 de desembre hem obert les portes i sempre hem tingut molta gent: era com una norma anar a veure el pessebre vivent i la meva exposició.

-Es guanya bé la vida un pintor?
-Ara és difícil, estem passant moments molt dolents. Vaig estar de
sort abans i vaig poder fer una mica de raconet per anar tirant, però ara realment és molt difícil.

-Quan comença la seva afició a la pintura?
-De tota la vida. Jo he vist el meu pare sempre amb un llapis a l’orella. El meu pare tota la vida ha dibuixat i feia escultures i des de sempre he mamat això. I pel que fa a la pintura, al llarg de la meva vida he estat molt de sort perquè vaig trobar una persona molt important, l’aquarel·lista Ramon Castells, de Vic, que sempre em va esperonar a seguir en aquest món.

-Quines influències pictòriques ha rebut?
-Jo sóc autodidacte, i la meva pintura és l’aquarel·la. Essent membre de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya vaig sortir a pintar al costat de grans noms com Martínez Lozano, Requena, Lloveras, etcètera.

-Sempre ha utilitzat l’aquarel·la?
-Sí, bàsicament aquarel·la, la tècnica de l’aigua. Sempre dic que l’aigua fa miracles i disfruto fent aquarel·les, tot i que si he de pintar un oli per encàrrec també ho faig.

-Per què aquarel·les?
-Pel meu temperament. Ara m’he calmat bastant, però sóc molt nerviós i l’aquarel·la té això, que si estàs moltes hores en una aquarel·la ja la pots llençar, perquè vol espontaneïtat i frescor.

-Quantes obres ha fet?
-No t’ho sabria dir, però per guanyar-me la vida n’he hagut de fer
moltes.

-La seva obra es coneix a molts llocs del país i també del món.
-De Catalunya he exposat molt a Barcelona, Mataró, Vic, Terrassa,
entre altres, i a Espanya, sobretot a Madrid però també a altres ciutats. A altres països hi he fet menys exposicions, però sí que m’han comprat la meva obra a Mèxic, França, Anglaterra, els Estats Units…

-Una gran part de la seva obra està dedicada a Tona.
-He explotat molt Tona, pràcticament ho he pintat tot.

-Quins projectes té de futur?
-Anar treballant. Ara en aquests moments la cosa està basant fotuda, però encara vaig tenint encàrrecs, gent que em coneix…

-Vostè pinta només encàrrecs?
-No, jo pinto per mi. Quan m’encarreguen coses, jo els dic que em
deixin fer i que no em diguin des d’on l’he de pintar. Normalment no
falla mai i sempre els acaba agradant.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.