La Sala Mercè Torrents de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya va acollir el passat dimarts 1 de desembre una taula rodona integrada per Eduard Segarra, advocat expert en dret comunitari, dret d’estrangeria i d’immigració; Jad, ciutadà sirià resident a Vic; i Agus Morales, periodista i col·laborador de Metges sense Fronteres i director de la revista 5W. Cada un d’ells, en torns d’uns 15 minuts aproximadament, van posar damunt de la taula tots els problemes que pateixen els refugiats i els immigrants. A més d’aclarir conceptes i revelar experiències personals viscudes.
La conferència, titulada “La crisi dels refugiats sirians: la vergonya d’Europa”, va
ser presentada i moderada per Teresa Carrera, periodista i membre de la junta de
l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Per començar, va fer una petita presentació dels diversos participants elogiant i destacant la seva faceta en
el tema dels refugiats i la immigració.
El primer torn de paraula va ser pel ciutadà sirià Jad, que va començar explicant
com va arribar a Vic: “Quan estava estudiant Medicina a Damasc vaig tenir la
sensació i les ganes de marxar per aprendre i veure més món. Vaig decidir viatjar
a Alemanya on no vaig encaixar massa bé. Per això, vaig continuar el meu viatge
cap a Barcelona fins arribar finalment a Vic, on actualment sóc propietari de dos
restaurants”. Seguidament, Jad va declarar que ja porta 10 anys residint a Vic i
que quan residia a Damasc, les religions i la gent convivien de forma excepcional.
A l’hora de parlar del problema que patia Síria abans de la seva guerra, va ser
molt concís i directe, destacant que “abans el problema era la dictadura. La política
era molt restringida amb una línia vermella, tot i això, per la resta érem un país
totalment lliure”. Pel que fa a la guerra actual, en cap moment la considera una
guerra civil, sinó una guerra on molts països poderosos tenen interessos i Síria
està patint les seves conseqüències. “Jo crec que aquesta guerra ja estava
planejada per les fortes potències europees i alguns països del Golf” va concloure
el ciutadà de forma rigorosa.
El seu relleu va ser agafat per l’advocat especialista en temes d’immigració i dret
d’estrangeria, Eduard Segarra, que va ser molt clar a l’hora de definir com està la migració actual, que considera “podrida i cada cop més degenerada”. Va continuar
el seu discurs declarant la crisi de refugiats com un problema global i no solament
d’Europa. Tot i això, va remarcar en tot moment els grans interessos que els
Estats europeus tenen en els països que estan en conflicte, com és el cas del
negoci de les armes i el petroli. A més, va explicar de forma molt simple la
diferència entre els conceptes d’immigrant, desplaçat, asilat i terrorista, termes
molt confosos per la població. Segons l’advocat, “com que es confonen aquests
conceptes ens tornem xenòfobs i racistes”.
Va acabar la seva intervenció parlant sobre els refugiats sirians destacant que “la
majoria de gent que ha pogut fugir de Síria són persones de classe benestant amb
targetes de crèdit, un mòbil d’última generació i una motxilla. La resta són els
desplaçats que no poden sortir del país”.
L’últim torn de paraula va ser per Agus Morales, periodista fundador de la revista
5W i col·laborador de Metges Sense Fronteres, que va narrar en primera persona com va ser el viatge que va realitzar al costat dels refugiats per conèixer i viure la
seva experiència: “Els refugiats pateixen diverses humiliacions durant tot el viatge i
en són conscients, a mesura que avancen per països europeus sense saber-ho,
es pregunten: On comença Europa?, confiats i esperançats en trobar algun dia,
una Europa acollidora”. Segons el periodista, el seu propòsit és explicar què
significa aquest camí per a ells, com ho viuen, i el context històric, entre altres
coses.
Per posar punt final a la taula rodona, Morales va voler parlar sobre la ruta que
han de recórrer els refugiats afganesos per refugiar-se. Va destacar que aquesta
ruta encara era més “dramàtica” a causa dels “pocs recursos econòmics que té
aquesta població en concret” i “la duresa dels països que han de superar, ja que
és encara pitjor que la dels refugiats sirians”. Com a curiositat, va revelar que es
va trobar molts afganesos que es feien passar per sirians per tal de tenir més
drets. “Aquest fet provoca una gran competitivitat i rivalitat entre sirians i afganesos, a més de ser un fet que afecta la dignitat de les persones” va
concloure el periodista.
Per conèixer més informació sobre la influència de la universitat en el cas dels
refugiats, hem parlat amb Carme Sanmartí, delegada pel Rector en Comunitat
Universitària, que ens explica el tema de forma més concreta.
– De quina forma s’implica la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya amb els refugiats?
– Nosaltres ens vam voler implicar a partir d’un conjunt de mesures que s’alineen
amb les recomanacions que fa la European University Association (EUA) i la
CRUE, la Comunitat de Rectors de les Universitats Espanyoles. Aquesta implicació que volem portar a terme a partir de diverses mesures com la de donar
formació a diferents estudiants que vinguin i que és puguin acoplar als estudis que nosaltres oferim. Nosaltres vam dir: si ve un estudiant i pot encaixar en les classes
que nosaltres fem, no dubtarem en acollir-lo. Nosaltres els volem donar una
formació en català i castellà i, per un altre costat, els que puguin i s’ajusti als seus
estudis, que passin a formar part dels estudiants de la UVic. En principi, segons
les nostres possibilitats, de moment hem decidit acollir a tres estudiants. Totes
aquestes accions les portem a terme amb la col·laboració del Departament de
Cultura de l’Ajuntament de Vic, ja que és qui acull la política de com ha d’actuar el
municipi sobre aquest tema. Per tant, a banda d’això, també intentarem ajudar en
qualsevol altre aspecte que estigui al nostre abast per millorar la vida a totes
aquestes famílies.
– En què consisteix el paquet d’accions que han promogut per ajudar als refugiats sirians?
– Aquest paquet d’accions consisteix a donar formació lingüística de català i castellà a tots els refugiats; facilitar l’accés a la UVic als estudiants de Grau; col·laborar coordinadament amb l’Ajuntament de Vic en el manteniment d’una de les famílies i ajudar als científics i investigadors refugiats a trobar llocs de treball adequats en el sistema de recerca d’Europa.
– Per què creu que la UVic ha de participar i col·laborar en aquests aspectes?
– Perquè són temes de la quotidianitat i que afecten el conjunt d’Europa, ja que, penso que els refugiats realment transformaran Europa perquè els fluxos
migratoris són molt difícils d’aturar. Europa sempre ha estat un continent que
s’emportava gent per ajudar-la, en canvi, ara és un continent que crida davant
d’una situació de desesperació total.
Sempre he cregut que la Universitat ha de donar ressò a les notícies que afecten la societat i participar per tal d’ajudar en el major nombre de coses possibles.
Per tant, tal com explica Carme Sanmartí, la Universitat de Vic no s’atura aquí i vol
continuar endavant aportant el major nombre d’accions possibles per tal d’ajudar a
totes les famílies refugiades que vinguin a Vic.
{{ comment.text }}