Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El baró del Lluçanès

L’historiador Rafael Ginebra explica la història i la llegenda popular del baró de La Blava, una família de la petita aristocràcia rural lligada a Sant Martí d’Albars.

  • El 9 Nou
  • 13/02/2015 | 14:30

Des de Sant Martí d’Albars, baixant cap a la riera Gavarresa, emergeix un imponent i inacabat casal, que tothom coneix com La Torre del Baró. Amb senyals evidents d’abandonament, aquest edifici de principis del segle XX és un dels pocs testimonis físics que queden de la història del baró de La Blava, a més d’una certa memòria popular sobre la mà foradada del seu propietari i la ruïna final en què van derivar els aires de grandesa. L’historiador Rafael Ginebra ha estudiat per primera vegada la història i la llegenda de la família en el llibre El baró de la Blava: pagesia, noblesa i imaginari popular.

La investigació l’ha portat a resseguir “tres llinatges que conflueixen” en aquest títol nobiliari: els Prat de Sant Martí d’Albars, els Reixach de Vic i els Martí de Balsareny i també de Vic. El títol nobiliari es remunta al 1771, quan el rei Carles III d’Espanya concedeix la baronia, de nova creació, a Bernat de Martí i de Prat, antic capità d’infanteria pels mèrits contrets en la guerra d’Itàlia. De fet, ell va ser l’únic que el va portar amb tota la legitimitat i només durant tres anys. Al morir, l’any 1774, l’utilitza el seu germà Joan, també militar. Tots dos –i dos germans més, eclesiàstics– moriran sense descendència i el títol passarà “a una branca col·lateral”, els Prat Gibert, que a partir de l’any 1800 reben l’herència material. Cap d’ells no reclamarà oficialment l’ús del títol de baró de La Blava però un dels seus descendents, tot i això, el recuperarà per fer-ne ús a finals del segle XIX i principis del XX: és Josep Prat Gibert i Canal, “el qui genera el mite que es conserva en la memòria popular”, diu Rafael Ginebra.

Hereu del patrimoni familiar, que havia sumat una considerable quantitat de propietats, Josep Prat Gibert el malversa. “No s’explica com s’ho pot gastar tot en deu anys”. El baró era propietari “de quasi tot l’Eixample Morató de Vic”, a més d’altres finques a Malla, Múnter o Folgueroles i la casa pairal dels Reixach al carrer de la Ramada de Vic. Però tot es fon: es venen patrimoni per valor de 275.000 pessetes, autèntica fortuna per a l’època, “una espiral de liquidació patrimonial”. Tant és així que l’any 1907, en plena voràgine, la seva dona inicia un plet per demanar el divorci i el motiu és la “prodigalitat” del marit, és a dir, el seu dispendi sense control.

La fama de la família és tanta que fins i tot se’n fa una obra teatral-cinematogràfica en to còmic, El baró de La Blava, que es va poder veure l’any 1904 al Teatre Romea de Barcelona, i el vigatà Joaquim Salarich va incloure el personatge del baró en la seva obra Lo castell de Sabassona: narració de costums de l’edat mitjana.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.