L’excavació del jaciment romà del Camp de les Lloses de Tona ha rebut un notable impuls gràcies a la inversió de 633.000 euros que hi aporten el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Tona. Des de mitjans de juliol, s’està treballant en una primera campanya que, de moment, ja ha permès doblar la superfície excavada. N’hi ha dues més de previstes, a la tardor d’aquest any i la primavera de 2010, totes sota la direcció de les arqueòlogues Montserrat Duran i Imma Mestres.
L’ampliació del jaciment era necessària, tant per al seu coneixement (només s’havia treballat en cinc cases, una mínima part del poblat) com també “per consolidar la nostra oferta i fer més gran el circuit obert al públic”, explica Montserrat Duran. El parc arqueològic del Camp de les Lloses, inaugurat ara fa tres anys, és destí freqüent de visites escolars.
Aquesta ampliació afecta no sols el poblat romà, sinó també les restes de la Rectoria Vella, ubicades dins del parc arqueològic. Es tracta d’una antiga masia del segle XVI utilitzada pels rectors de Tona fins a la Guerra Civil, en què va ser cremada (en aquest incendi es va perdre bona part de la documentació antiga de la població). Els capellans s’hi havien instal·lat perquè quedava a mig camí entre el pla del Castell i el nucli nou que va anar creixent al voltant de la carretera. Des de feia anys, les restes de l’edifici estaven cobertes per la malesa i envoltades d’arbres que amenaçaven d’aterrar-les. Ara se n’està fent la consolidació.
Mai no s’havia vist tanta activitat com ara al Camp de les Lloses. En alguns moments, hi han arribat a coincidir fins a 25 persones, formant un equip multidisciplinari que inclou des dels arqueòlegs fins a restauradors. La primera excavació amb fons de l’1% Cultural s’ha fet coincidir amb un ajut anual que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat per a la formació d’estudiants. Així, aquests dies han coincidit a Tona els professionals amb futurs arqueòlegs de les universitats de Granada, de Barcelona, de la Complutense o de l’Autònoma, i fins i tot amb uns estudiants d’Erasmus procedents d’Eslovènia.
Les tres campanyes d’excavació al Camp de les Lloses han de permetre “entendre l’urbanisme” de l’assentament, amb la distribució dels seus habitatges i carrers. No és una feina fàcil: els habitatges romans d’aquesta època ja són complexos (amb habitacions per a diferents usos, amb pati…) i cada un s’ha d’excavar a fons.
Les arqueòlogues esperen confirmar que el Camp de les Lloses va ser habitat en un moment intermedi entre l’època romana (segles I-II dC) i el final de l’edat del Bronze (segles VIII-V aC). Totes les restes que es posen al descobert seran consolidades, per evitar-ne el deteriorament: “No s’obre res que no es consolidi”, diu Imma Mestres.
En els treballs que s’han fet des de mitjans de juliol, han aparegut ceràmiques i monedes, una de les quals és especialment interessant. Es tracta d’una peça de bronze encunyada l’any 70aC a l’antiga Untikesken (denominació ibèrica d’Empúries). Pertany a la darrera sèrie de monedes amb llegenda ibèrica que s’hi van fer, abans que aparegués la denominació llatina Emporion. / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}