El Casal Camprodoní va viure aquest dilluns una marató de cinema de les 4 de tarda a les 3 de la matinada amb la projecció de les pel·lícules Ocho Apellidos Vascos i De tal padre, tal hijo. L’objectiu d’aquesta jornada era recaptar fons per dur a terme la digitalització del cinema abans de l’1 de gener de 2015, ja que a partir d’aquell moment serà l’únic sistema de projecció a totes les sales. De moment, aquest no és el cas del Casal Camprodoní, que encara passa les pel·lícules amb el vell projector de les bobines de cel·luloide.
El pressupost per adaptar el Casal Camprodoní al sistema digital és de 40.000 euros, 13.000 dels quals els aportaria l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) en forma de subvenció. Per obtenir més recursos, l’entitat demana suport a través d’una campanya de micromecenatge, que es posa en marxa aquesta setmana a través de la plataforma Verkami. L’objectiu és recaptar 6.000 euros en dues tandes de 3.000 euros, per si no s’aconseguís reunir-los a la primera.
La desaparició de les pel·lícules de cel·luloide de 35 mil·límetres posa les sales de cinema davant d’una disjuntiva: adaptar-se al sistema digital o tancar les portes. En el cas de les sales petites, la despesa que cal fer és una barrera difícil de salvar. “Les empreses que ens han fet pressupostos volen cobrar pràcticament al comptat o per endavant”, explica Maria Claret, presidenta del Casal Camprodoní. Inicialment, comptaven que l’ajut de l’ICEC podria arribar als 20.000 euros, però “hi ha hagut moltes sales que ho han demanat, i la quantitat que hi havia l’han hagut de repartir”. Davant d’això només quedava l’opció de “fer activitats per poder-ho pagar”. La vella màquina de 35 mil·límetres no es retiraria, perquè es troba en bon estat de funcionament “i sempre quedarà alguna pel·lícula en aquest suport per veure”. A la mateixa sala de màquines, que té capacitat suficient, s’hi instal·larà el projector digital. “Sigui com sigui, el primer de gener hem de tenir la sala en marxa, i un mes abans hem d’haver presentat factures que confirmin que ho tenim instal·lat”, explica Claret. Si tot això no es pot fer, perilla la mateixa continuïtat del cinema, la principal activitat del Casal Camprodoní i la que sosté la sala. Una opció que no els responsables de l’entitat no volen ni contemplar.
Una entitat que fa més que cinema
El Casal Camprodoní és un dels pocs cinemes de Catalunya que es mantenen en actiu gràcies a una iniciativa social. L’entitat que n’és titular, amb 110 anys d’existència, compta actualment amb uns 600 socis que, quan van al cinema, paguen només 3 euros i 20 cèntims. A la resta d’espectadors, l’entrada els costa 6 euros. A la Marató de Cinema, dilluns, tothom es va rascar una mica més la butxaca i va pagar 10 euros. “Tot el que es fa va destinat al Casal, no hi ha intermediaris”, destaca la seva presidenta. Cada dissabte i diumenge de l’any hi ha cinema, però a l’estiu hi ha cinema diari.
L’activitat del Casal Camprodoní, que també és propietari de l’antic pavelló de Camprodon, va més enllà del cinema. Aquest dissabte, sense anar més lluny, la sala acollirà un concert del Cor Geriona. Música, teatre, conferències, activitats escolars o exposicions tenen cabuda a la sala gran o en altres sales del local social, a la plaça del Doctor Robert. “Demanem ajut perquè pugui continuar la vida cultural a Camprodon, que és més que el cinema, encara que aquest sigui el que obre la finestra a les altres coses”, diu Claret.
{{ comment.text }}