Ara fa dos anys, el gener de 2013, Santi Serratosa i Mariona Castells van penjar a YouTube el primer vídeo d’una nova experiència que posaven en marxa: la percussió corporal. Aquell vídeo, Not worthy, mostrava com es podia crear música utilitzant el propi cos com a instrument de percussió, i va tenir un èxit viral a la xarxa, fins al punt que avui ja supera les 210.000 visualitzacions.
“Va ser la clau de tot plegat, sense el vídeo tot això no s’hagués activat a la mateixa velocitat”, explica el músic de Roda de Ter. Acabava de néixer SSM Big Hand, “un espai de desenvolupament personal” que també ha derivat en un espectacle, presentat al Teatre Eliseu de Roda de Ter el setembre d’aquell mateix any. Madur i consolidat, SSM Big Hand arriba a L’Atlàntida de Vic aquest diumenge.
L’espectacle, que ara ja té nom –Udembayé–, l’interpreten el mateix Santi Serratosa i un cos de ball format per una trentena de persones que l’han acompanyat des de l’inici.
Són de diferents procedències i assagen habitualment a Can Pau Raba de Vic. Per a aquesta ocasió, comptaran amb el reforç d’uns 35 joves que s’hi incorporaran puntualment, i també amb les veus de Guillem Roma i Laia Cajigal.
La posada en escena ha anat evolucionant i ara Serratosa ja la considera “tancada”, amb una hora de durada aproximadament i un repertori establert. El projecte artístic ha estat una conseqüència lògica del treball: “El necessitava com a eina de desenvolupament d’idees, més que com a grup professional. Un lloc on provar noves possibilitats de la percussió corporal.
Tocar amb el propi cos “és com fer-ho amb qualsevol instrument, té el seu llenguatge”. Tot va néixer quan Serratosa feia un màster de musicoteràpia, i es va adonar de les possibilitats que tenia, i com podia traslladar-hi el seu talent com a percussionista.
Té un component de dansa, d’exercici, “d’accés al propi cos”, però també en té d’altres que no són físics: el lideratge i el treball de grup, la capacitat d’empatia i de comunicació… Per això cada vegada el criden de més llocs per fer-hi tallers, sobretot en escoles i amb professorat.
Santi Serratosa i Mariona Castells hi veuen “moltes coses pendents”, un recorregut llarg des del punt de vista artístic. Sense oblidar “una part emocional que la noto molt viva”.
{{ comment.text }}