“Volem recuperar l’essència dels primers anys”. Amb aquest objectiu, dos extreballadors de la primera etapa d’El Gravat, el cuiner Oriol Sala i el cambrer Kilian Quincoces, van reobrir divendres l’emblemàtic bar restaurant del carrer Sant Miquel dels Sants, a Vic. En un parell de mesos li han rentat la cara decidits, també, a ressuscitar l’activisme cultural que sempre ha caracteritzat el local.
“No som una associació cultural, però tampoc ens volem quedar en un simple bar restaurant. Volem que aquí hi passin coses”, explica Oriol Sala. Amb ell a la cuina, els dos socis s’han envoltat d’un bon grapat “d’amics” que els ajudaran a condimentar el programa de concerts i d’espectacles escènics de petit format que s’hi serviran. A més, el disjòquei Limbus els assessorarà pel que fa a la música que s’hi punxarà.
També les parets del pis de dalt es convertiran en improvisada sala d’exposicions, amb la col·laboració de la galeria El Carme (que arrencarà amb els gravats de l’artista murcià Pepe Yagües). I exploraran noves complicitats, com la possible vinculació amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.
Tot plegat ha obligat a introduir notables reformes al vell local –propietat de Roger Sala– sobretot pel que fa a la millora de la sonoritat. Una inversió que permetrà guanyar en qualitat de so, però també en respecte als veïns: “La música s’escoltarà millor, però a un volum que no molesti ni els veïns ni els mateixos clients del bar”. Per això, es remarcaran dos ambients diferents, a dalt i a baix, segons les necessitats de cada moment.
El Gravat va obrir les portes el 24 de maig de 1995. En aquell moment va representar tota una alenada d’aire fresc per a un nucli antic aleshores molt degradat. Quinze anys després, el centre històric s’ha dinamitzat notablement, i El Gravat vol continuar essent un espai de referència.
El vigatà Oriol Sala acaba de tornar de Nova York, on ha treballat els últims dos anys com a xef d’un restaurant de cuina catalana al cor de Manhattan. De formació autodidacta, Sala acumula una sòlida i interessant trajectòria com a cuiner. Una trajectòria que va començar, precisament, al mateix El Gravat. “Recordo que les primeres patates braves que vaig fer les vaig servir sense salsa”, rememora somrient.
Des de llavors ha tingut l’oportunitat de forjar-se a les cuines de restaurants com L’Estanyol, Ca l’U, El Bulli, Les Petxines o La Panxa del Bisbe –“el millor restaurant de Barcelona”–, al costat de cuiners com Nandu Jubany, Jordi Parramon, Paco Guzman o Xavi Codina. Un currículum amb el qual no pretén crear falses expectatives en aquesta nova etapa al capdavant d’El Gravat.
“No farem el triple salt. Tindrem una carta normal, honesta i ben presentada”, avança. “La idea és mantenir l’essència de la cuina dels bars de poble”, afegeix. Les tapes –se’n mantenen algunes dels primers anys d’El Gravat– o els assortits de formatge i d’embotits conviuran, per exemple, amb plats d’inspiració japonesa, una de les debilitats d’Oriol Sala. A més, una de les propostes culinàries serà convidar diferents cuiners perquè, un cap de setmana al mes, hi serveixin els seus plats.
Al costat d’Oriol Sala, el barceloní Kilian Quincoces retorna a El Gravat, on ja havia treballat durant un parell d’anys com a cambrer, ara per encapçalar un projecte que l’il·lusiona. “Sempre havia tingut ganes de muntar un negoci, i poder arrencar aquest projecte, al costat de l’Oriol, en un local tan emblemàtic com El Gravat ha estat, per mi, tota una sorpresa”. Amb estudis de direcció cinematogràfica, Quincoces, que fa anys que té vinculació amb la comarca, acumula una llarga trajectòria com a cambrer i cap de sala en diversos bars i restaurants de Vic i de Barcelona, on ha treballat els últims dos anys.
{{ comment.text }}