La Primera Guerra Mundial –la que es va conèixer popularment com la Gran Guerra– torna a fer-se present en la memòria col·lectiva malgrat la distància en el temps. Recentment, amb la mort de l’últim soldat que hi va combatre, l’anglès Henry Allingham, a l’edat de 113 anys. I tot just fa uns mesos, amb motiu del 90è aniversari del final del conflicte. Aquesta efemèride va ser recordada amb l’exposició “La Gran Guerra en imatges, 1914-1918”, produïda per Caixa Sabadell i el Museu d’Història de Catalunya, que fins al dia 6 de setembre es pot veure al Museu de l’Art de la Pell de Vic.
La mostra itinerant, que va començar el seu recorregut l’any passat al Museu d’Història de Catalunya, presenta un centenar de fotografies procedents de l’Archivo General de Palacio, de Madrid. Són només una petita part dels 4.000 positius que conserva aquesta institució, procedents d’agències de premsa d’Alemanya, Anglaterra i França (la Bild-und-Film Amt, l’Associated Illustration Agencies Ltd. i la Section Photographique de l’Armée).
Els comissaris de la mostra, Àngels Casanovas i Jordi Rovira, han fet la tria d’aquestes imatges basant-se en la seva qualitat fotogràfica, a part del document històric. S’ha procurat, doncs, reflectir una guerra del segle XX que utilitzava ja “la imatge com a instrument de guerra psicològica”. La procedència des de tres països situats en bàndols diferents del conflicte (Anglaterra i França com a aliats enfront d’Alemanya) dóna “la possibilitat de confrontar les distintes mirades sobre uns mateixos fets”.
Les imatges de combats de trinxera i de conseqüències devastadores de la guerra es barregen a l’exposició amb les fotografies oficials de dirigents o militars d’alta graduació, i també amb retrats o detalls d’una vida quotidiana que transcorria sota les bombes.
La voluntat de l’exposició és també la d’acostar a Catalunya un conflicte no tan viu aquí en la memòria col·lectiva, ja que l’Estat espanyol va mantenir la neutralitat. Tot i això, es calcula que uns 15.000 voluntaris de nacionalitat espanyola hi van combatre com a voluntaris, sobretot en les files de l’exèrcit francès. A Catalunya, va funcionar des del 1916 el Comitè de Germanor amb aquests soldats. / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}