L’equipament va començar a caminar la vigília de Sant Joan de l’any 2004 a l’antiga fàbrica de filatura de Can Sanglas, amb una estructura de formigó afegida al vell edifici industrial de finals del segle XIX. El projecte no havia estat fàcil, amb postures contràries a la necessitat de l’equipament, reduccions econòmiques i problemes constructius que van obligar a fer obres d’urgència abans de l’obertura definitiva al públic.
Al cap de deu anys, l’ara Museu del Ter s’ha guanyat el respecte per la seva tasca de recuperació de la memòria manlleuenca, tan pel que fa a la indústria, al canal que feia funcionar les fàbriques i a la maquinària, com a la societat que es movia al seu entorn, des dels obrers fins als patrons.
El ple de dimarts passat liquidava definitivament la fundació que l’havia regit. El pas s’ha fet amb l’objectiu de garantir la viabilitat del projecte, i avançar-se a la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, que obliga a prescindir de les fundacions que no es puguin mantenir amb els recursos propis. Des de l’equip de govern estan convençuts que la gestió directa és una garantia de futur pel museu, i que els treballadors del CERM podran recuperar la reducció del 25% del sou.
{{ comment.text }}