Qui eren els autors de les grans pintures del romànic? Qui els hi encarregava? A quin públic anaven dirigides? Totes aquestes preguntes són les que intentarà contestar el projecte d’investigació “Artistes, patrons i públic: Catalunya i el Mediterrani (segles XI-XV)”, que impulsa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb els que són, possiblement, els millors museus de romànic del món: el Museu Episcopal de Vic i el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
La conservadora Judit Verdaguer és la persona que representarà el Museu Episcopal en aquesta investigació “que no s’ha fet mai a Catalunya” i que dirigeix Manuel Castiñeiras, professor de la UAB i cap de la Col·lecció d’Art Romànic del MNAC. El desconeixement que hi ha sobre els pintors del romànic és gran, començant pel fet mateix de no saber qui són, “perquè hi ha poquíssimes obres signades”. La seva identitat, doncs, s’ha de conèixer estudiant les tècniques que utilitzaven i, si es pot, esbrinant també com aprenien l’ofici. Les universitats necessiten la col·laboració dels museus perquè és el lloc on hi ha la font primera d’informació: les mateixes obres.
En el cas del Museu Episcopal de Vic, l’objecte d’estudi seran el baldaquí de Ribes i l’altar de Lluçà, dues de les joies de la col·lecció. “Dins de la pintura romànica, també hem de distingir… n’hi ha de més i menys bones”, diu Verdaguer. I aquestes dues es consideren excepcionals. S’estudiarà la seva composició material i les tècniques utilitzades, a través de mètodes de laboratori. “Hi haurà una partida per analitzar obres del Museu Episcopal, amb unes proves que són cares però que considerem molt importants”, diu Verdaguer. Els resultats de laboratori seran importants, “i donen més seguretat”, però amb les dades fredes no n’hi ha prou. S’hauran de combinar amb els coneixements d’història social de l’art, dels seus processos de producció i consum. I comparar-los també amb els tractats de pintura de l’època, per saber si els artistes els seguien. Tot plegat ha de portar a un objectiu, que no és altre que aprendre més sobre l’ofici de pintor a l’edat mitjana. En el cas del Museu Episcopal, aquesta investigació no és nova. Actualment, col·labora amb el Walters Art Museum de Baltimore (Maryland, Estats Units) en l’estudi de la pintura de l’anomenat mestre de Baltimore. Es tracta d’un desconegut artista català del segle XIV, proper a Arnau Bassa, del qual es conserva obra en el museu nord-americà. “Estem comparant atribucions”, explica Verdaguer. La conservadora espera confirmar amb aquests estudis alguna de les seves hipòtesis, com ara la que els pintors eren els mateixos miniaturistes que il·luminaven els llibres en els escriptoris dels monestirs i després passaven del pergamí a la fusta. I, per tant, que potser els grans artistes del romànic eren monjos.
{{ comment.text }}