Nota de premsa del Museu Industrial del Ter
“· El MIT tanca l’any 2010 amb 33.841usuaris.
Al Museu Industrial del Ter es van poder veure 13 exposicions temporals. El museu ha ofert 100 activitats diferents amb un total de 527 sessions.
S’han editat 3 publicacions: el quart volum de la col·lecció “La turbina”, enguany dedicat a la temàtica ambiental: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya, el catàleg de l’exposició J. Vayreda – F. Rierola. Una mirada al paisatge i el llibre Les Masies de Voltregà. Un riu d’història.
El Museu Industrial del Ter aquest 2010 ha rebut un reconeixement i dos premis: Reconeixement i homenatge de la Universitat de Vic a la trajectòria del museu, Premi de Museologia de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i el 3r Premi Fundació Caixa Manlleu d’Iniciatives de custòdia del territori, per les actuacions de restauració i custòdia al torrent i pantà de Garet (Lluçà) .
El Museu Industrial del Ter va tenir un total de 33.841 usuaris al llarg del 2010. El museu ha rebut 21.572 visitants (3.930 individuals, 7.255 en grups escolars, 3.239 en grups d’adults i 7.148 a les exposicions temporals) i les nostres activitats han rebut 12.269 usuaris.
Entre les exposicions temporals (amb 7.148 visitants) se n’han pogut visitar 13, nou de les quals de producció pròpia. Cal destacar l’any 2011 la producció conjuntament amb el Museu Comarcal de la Garrotxa de l’exposició “J.Vayreda – F. Rierola. Una mirada al paisatge” i l’exposició “Sanglas: Il·lusió i Història d’una motocicleta nascuda a Manlleu”.
A l’apartat d’activitats, el museu ha comptat amb la participació de 12.269 persones en alguna de les sessions de les diferents activitats realitzades: tallers, cursos, jornades, etc. En total, el Museu Industrial del Ter ha ofert 100 activitats diferents, que s’han desenvolupat en 527 sessions.
Entre moltes activitats, cal destacar les jornades fetes en el marc de la Universitat d’Estiu de la UVic “L’articulació del territori (cultura i natura) des dels museus. Una oportunitat?” i una altra jornada dedicada a la recerca etnològica a la Catalunya Central.
Voldríem destacar també la inauguració d’un espai d’horts adaptats als horts de Can Sanglas , els cicles de conferències i cursos dedicats a la música i els cicles de conferències i activitats dedicats a les figures d’Armand Quintana, Josep Grau i Joan Viladomat.
Quant a oferta educativa, destaquen dos tallers nous: “Una majoria invisible. Les dones a la fàbrica” i “El floquet de cotó”. També s’ha creat un entorn web didàctic nou: “Coneix el riu”.
Aquest 2010 s’han editat un total de 3 publicacions. D’una banda, destaca l’aparició del quart volum de la col·lecció “La Turbina” (Museu Industrial del Ter-EUMO): Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya.
Aquest manual neix amb l’objectiu de difondre els treballs de recerca en ciències naturals fets des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter, i ser una eina de difusió dels macroinvertebrats aquàtics i el seu paper com a indicadors biològics i com a eines per a l’educació ambiental. Un llibre adreçat a un lector no necessàriament especialitzat, fent servir un llenguatge i uns recursos gràfics rigorosos i alhora amens.
Així mateix, amb motiu de l’exposició dedicada a Joaquim Vayreda i Francesc Rierola, també es va editar el catàleg de l’exposició J. Vayreda – F. Rierola. Una mirada al paisatge. Finalment, també es va publicar el llibre Les Masies de Voltregà. Un riu d’història, un volum centrat en la història d’aquest municipi osonenc, coordinat des del museu per encàrrec de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà.
Cal destacar la presentació del balanç de dos anys del projecte Riberes del Ter i la seva consolidació (aplegats al vídeo Recerca, restauració i custòdia en rius). Endegat de comú acord amb els ajuntaments de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló, per a un mínim de 10 anys, consisteix en el desenvolupament a la conca de l’Alt Ter d’acords i actuacions de custòdia i restauració fluvial amb diversos propietaris, públics i privats.
Aquests dos anys s’han fet actuacions (amb patrocinis diversos, d’un total de 225.720€, procedents d’ajuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, Diputació de Barcelona, projecte InterregIVB RICOVER per mitjà del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, etc.) a cinc espais dels tres municipis (entre 4 i 8 hectàrees cadascun): finca de les Gambires, illa del Sorral o de Gallifa, finca d’Espadamala, meandre del Despujol i meandre del Gelabert.
S’ha treballat en uns 20 km de riu: s’ha reactivat un antic braç de riu estroncat per una antiga extracció d’àrids abocant-hi unes 40 tones de pedres de grans dimensions; s’han extret centenars de peus d’arbres forans, substituïts per un miler de plançons i uns dos mil esqueixos d’arbres d’espècies autòctones, i s’han preparat uns dos mil set-cents plançons més per compensar possibles baixes i tenir-los a punt per a reforestacions futures.
També s’ha establert un itinerari naturalístic al meandre del Despujol, a les Masies de Voltregà, on destaca un aguait d’ocells del Ter espectacular. I s’ha estudiat l’estat ecològic i la biodiversitat d’una seixantena de punts representatius, abans i després d’aquestes actuacions.
Quant a recerca, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis ha portat a terme treballs d’avaluació de l’estat ecològic de rius (vegetació de ribera, macroinvertebrats aquàtics, peixos, etc) a Osona (per al Consell comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic), rieres del Port de la Selva i Llançà (per al Consorci de la Costa Brava) i a les conques de l’Alt Ter, el Llobregat, el Besòs i el Camp de Tarragona (per a l’Agència Catalana de l’Aigua). S’ha estudiat amb detall l’estat del riu Ter al seu pas per Manlleu (Diputació de Barcelona).
També s’ha avaluat l’eficàcia de solucions per millorar les migracions dels peixos a les rescloses de la Llémena (el Gironès), el Llobregat a Olvan (el Berguedà) i la riera de Merlès a Puig-reig (el Berguedà), a banda d’estudis puntuals a 16 obstacles del conjunt de Catalunya.
En l’àmbit del patrimoni industrial també s’estan desenvolupant treballs de recerca. Destaquen, entre altres, “Els jardins de la industrialització. Un exemple de colonització simbòlica del territori” i “El treball de la dona a la fàbrica, 1850-2000”. Ambdós amb el suport pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, relacionats amb la temàtica industrial i amb la voluntat de donar a conèixer i posar en valor el ric patrimoni que suposa la industrialització al nostre territori.
D’altra banda el Museu també ha coordinat algunes de les actuacions desenvolupades en el territori. Destaca la senyalització de la colònia de Borgonyà, que facilita l’accés i el coneixement a una de les colònies més emblemàtiques del país, així com la posada en marxa del punt d’interpretació de la colònia de Vila-seca, també a Sant Vicenç de Torelló i que serveix de plataforma per endinsar-nos en la història d’aquesta colònia.
Aquest any també ha estat un any de valoració a la tasca del Museu Industrial del Ter. Va rebre un reconeixement de la Universitat de Vic, durant l’acte d’inauguració de la Universitat d’Estiu de Vic, per la trajectòria del Museu Industrial del Ter en innovació museística, recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural. L’Associació de Museòlegs de Catalunya va concedir-li, també, el Premi de museologia 2010. Igualment, va rebre el 3r Premi Fundació Caixa de Manlleu d’iniciatives de custòdia del territori per les actuacions de restauració i custòdia al torrent i pantà de Garet (Lluçà).”
{{ comment.text }}