Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El notari del 1714

Publiquen l’activitat del notari Antoni Bosch de Vic.

  • El 9 Nou
  • 14/04/2014 | 19:51
  • 0

El dia 27 d’agost de 1713, just tres dies abans que Vic caigués en mans de les tropes borbòniques, el notari Antoni Bosch, de Vic, s’ocupava de donar fe que quatre ciutadans havien pagat un deute de 50 lliures als religiosos de Sant Domènec. El dia 2 de setembre, ja amb Vic en mans dels felipistes, el notari reprenia l’activitat amb un altre pagament de deute de Josep Puig, pagès de Sant Fruitós de Balenyà. Aquests són dos dels centenars de documents recollits al llibre ‘El manual onzè d’Antoni Bosch, notari de Vic, de 1713-1714’, que acaba de publicar la Fundació Noguera. Rafael Ginebra i Abel Rubió han tingut cura de l’edició d’aquest volum, que transcriu tota l’activitat del notari vigatà en un dels moments més convulsos de la història de Catalunya.

Van ser els dos historiadors els que van escollir aquest volum entre tots els que es conserven al Museu Episcopal amb el fons de la notaria d’Antoni Bosch, que va exercir a la ciutat en un llarg període que comprèn mig segle XVIII, des que hi va arribar l’any 1701 com a notari reial fins a la seva mort l’any 1751. “Volíem veure si les circumstàncies bèl·liques quedaven reflectides en la documentació de la notaria”, diu Ginebra. I el que han comprovat és que, justament, la guerra té poca transcendència en l’activitat quotidiana de la gent, que transcorre molt al marge de les circumstàncies bèl·liques. Mentre felipistes i austriacistes s’enfronten en les batalles, els ciutadans continuen anant al notari fonamentalment per qüestions econòmiques –els censals, una forma de préstec– o per compravendes. “Intuïm que en circumstàncies normals n’hi haurien algunes més, però hauríem de comprovar-ho”, explica Ginebra. La caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, encara té menys incidència en la notaria, on consten activitats del dia abans i el dia després. “L’Ajuntament, el Bisbat o la Vegueria continuaven treballant, igual que el notari”, expliquen els historiadors. Per veure canvis en l’administració, de fet, cal esperar fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta, l’any 1715.

Un dels pocs rastres de la guerra és en un document del 23 de febrer de 1713, en què els administradors de l’Hospital General de Vic –així es deia també en aquella època– convenen que consumiran 524 lliures dipositades a la taula de canvis per atendre les necessitats dels malalts “en temps de tan calamitosa guerra”. Entre els personatges històrics que s’hi esmenten, destaca Antoni de Berenguer, diputat militar de la Generalitat, que signa un document a Vic també poc abans de la caiguda de la ciutat, el 26 d’agost de 1713, per cobrar rendes de béns confiscats pel Reial Patrimoni. També hi ha dos esments a Francesc Paracolls, de Malla, austriacista destacat que formava part del destacament d’Ermengol Amill i va ser penjat l’abril de 1714 pels borbònics. Paracolls actua en un cas relacionat amb el subministrament de farratge als cavalls del rei. Després de la seva mort, en un altre document, la seva vídua i el seu fill es venen una peça de terra del Mas.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.