El poble i jo és el títol del poemari que acaba de publicar el pradenc Josep Vilaró (Oristà, 1985) i que suposa la seva primera incursió en el món literari. Vilaró, que ha estudiat Filosofia i Psicologia Humanista, treballa a pagès.
“Primer necessites escriure i després fer-ne alguna cosa que no sigui deixar-ho en un calaix”, afirma l’autor del llibre, que tot i que s’ha sentit atret per l’escriptura “des de sempre”, no es va endinsar en la creació literària fins fa aproximadament un any i mig. Diu que el van empènyer, i que això va fer que tingués “més sovint” la necessitat d’escriure. El resultat són els 36 poemes que recull el llibre El poble i jo, que ha autoeditat a través de Cal Siller i que es va presentar durant l’última edició de l’Obrim de Nit.
“Per bo i per dolent he estat influenciat pel poble, forma part de mi”, diu Vilaró, en referència al títol del llibre. Malgrat això, el contingut dels versos és més ampli, hi apareix tot allò que l’inquieta i que és inherent a la condició humana, com poden ser l’amor, la mort i les febleses.
Es defineix com a escriptor autodidacte, tot i que de jove va estar influenciat per Josep Riera, poeta d’Oristà. Les coincidències fan que tots dos siguin del mateix municipi i amb arrels pageses. “Quan el vaig llegir em va emocionar”, assegura Vilaró, que cita el poemari Temps de vidre.
La seva intenció és continuar escrivint. Per ell la poesia “és el més lliure que hi ha”, però no descarta provar altres gèneres. La seva “il·lusió” és escriure per aportar. “És el que hauríem de fer en aquest món”, conclou.
{{ comment.text }}