L’obra es va presentar al Temple Romà de Vic, davant d’un públic que omplia la sala i que va assistir a una original confluència de ciència, música i poesia, conduïda pel mateix autor, el saxofonista Pep Poblet i la poetessa Pilar Cabot, amb el periodista Xavier Graset com a mestre de cerimònies.
Ramon Riera ha sintetitzat en l’obra la seva manera d’entendre les reaccions humanes, utilitzant exemples viscuts en la realitat del seu tracte amb pacients. Sentir allò que els altres senten i compartir-ho –“posar-nos en la pell de l’altre”– és el que distingeix els humans, segons l’autor.
Els desequilibris i mancances en aquesta capacitat, que ell i altres especialistes designen com a “connexió emocional” i que es construeix ja des del naixement, expliquen trastorns que a vegades poden aparèixer al llarg de la vida. “Fins i tot la imatge que un té de si mateix depèn dels altres”, diu Ramon Riera. D’això es dedueix que, malgrat la importància que solem donar a la reflexió, “per ajudar algú a canviar és molt més útil commoure que no argumentar”. De la mateixa manera que per ajudar a la comprensió de les tesis de Ramon Riera, la poesia i la música van obrir el camí en l’acte de dimarts.
{{ comment.text }}