Que el concert de Pep Sala a Vic, divendres passat, era especial ja es va percebre des del primer moment. Recuperant una imatge que no es veia des dels temps de Sau, apareixien a l’escenari Los Catalanes, vestits de monges, per versionar els Beatles amb ‘With a little help of my friends’, ‘Octopus garden’ i ‘Ob-La-Di, Ob-La-Da’. La petita introducció donava pas al concert amb què Pep Sala i la seva banda –casualment, coincident en nombre i figura amb Los Catalanes– tancaven la gira del darrer disc, ‘Anatomia de la relativitat’.
El concert, però, es va saltar el guió habitual i va incidir menys en les cançons d’aquest treball per fer un repàs gairebé antològic a la carrera del cantant amb Sau i en solitari. Va ser, però, un dels temes nous –’La imatge d’un instant’– el que va propiciar l’aparició a l’escenari del cantautor Salvador Aumedes, el primer d’una notable llista d’amics que s’afegirien a Pep Sala durant la nit. Dels anunciats, només va faltar Leslie, el veterà cantant dels Sírex, a causa d’un problema familiar. Sí que hi van ser Eduard Estivil i Montse Domènech (Falsterbo Marí), que van cantar amb Pep Sala una excel·lent versió de ‘Helplessly hoping’ de Crosby, Stills & Nash. També el jove Carlos, veu del grup Vuit, l’escocès Gerry Duffy, inseparable amic o l’imparable Carlos Segarra. El líder de Los Rebeldes va pujar a l’escenari amb Aurelio Morata, ex-Rebelde i líder d’Aurelio y Los Vagabundos, per fer pujar el to rocker de la segona part i regalar, per exemple, una vibrant versió del ‘Mystery train’ d’Elvis Presley i una altra de ‘How Sweet It Is (to Be Loved By You)’ de James Taylor. Tot això entremig de clàssics de Sau i de La Banda del Bar, per acabar amb l’emoció de ‘Boig per tu’, quan el públic –unes 600 persones– ja feia estona que no aguantava més assegut a les butaques i havia convertit la sala en una festa.
{{ comment.text }}