El santuari de Puig-Agut de Manlleu ha recuperat l’aspecte exterior que tenia abans de la Guerra Civil amb la col·locació d’un timpà que reprodueix amb fidelitat l’original, destruït l’any 1936. El timpà, relleu escultòric situat generalment sobre la porta d’algunes esglésies, s’ha recuperat gràcies a una iniciativa dels pabordes de Puig-Agut i la participació de l’artista Ernest Oms, de Sant Vicenç de Torelló.
El relleu reprodueix l’escena evangèlica en què l’apòstol Tomàs posa la mà a la nafra que Jesucrist té al costat, i només així creu realment que aquest ha ressuscitat. El taller Barberí d’Olot el va fabricar originàriament en coure, per encàrrec del constructor del santuari, Ramon Madirolas. Ernest Oms, l’artista que l’ha reconstruït, es va basar en una fotografia del timpà reproduïda en una postal.
El procediment va començar per ampliar-la a mida real “per fer-ne després la còpia en volum”. El timpà té unes dimensions d’1,30 metres d’amplada per 90 centímetres d’alçada, i un gruix de gairebé 10 centímetres. La profunditat exacta dels relleus era un dels detalls més difícils d’esbrinar, i Ernest Oms ho va investigar a partir del joc de llums i ombres que es veia en la fotografia. “Fent una interpretació d’aquestes ombres, em vaig poder acostar a la profunditat del relleu”. Primer de tot, en va fer una reproducció en fang, de la qual es va treure un motllo, i omplint aquest motllo es va obtenir el resultat final. El material que es va escollir va ser marmolina (pedra artificial). Ernest Oms, que prové del món de la pintura i de la restauració, va rebre amb il·lusió un encàrrec “que em permetia recuperar fonaments de classicisme, de santoral…” i se’l va plantejar també com un “estudi de fonaments d’oficis”.
El timpà va quedar instal·lat el dia 2 de juliol, i l’endemà va ser beneït pel bisbe de Vic, Romà Casanova. La recuperació d’aquest element és un dels actes més simbòlics de la commemoració del 125è aniversari de la benedicció del santuari, el primer de Catalunya dedicat al Sagrat Cor.
Ramon Madirolas, que va impulsar-ne la construcció, era un manlleuenc que també va estar darrere de la fundació de l’Hospital Sant Jaume, del col·legi del Sagrat Cor i de la Joventut Catòlica, de la qual procedeix l’actual Teatre Centre.
{{ comment.text }}