Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els 70 anys més dolços

La XixoVic, l’emblemàtica gelateria i torroneria de la plaça Major, celebrarà els 70 anys amb diverses activitats.

  • El 9 Nou
  • 02/05/2014 | 20:17
  • 0

Corria l’any 1954, en la més immediata postguerra, quan Daniel Sirvent i Dolors Llorens, la Lola, un matrimoni originari de Xixona, arribaven a Vic amb una maleta a les mans i la il·lusió de poder obrir el seu propi negoci d’elaboració i venda de gelats. “Pobra gent, es moriran de gana”, els va pronosticar més d’un. 70 anys després, la Xixo, avui a càrrec dels seus fills Daniel i Laura, és un dels establiments emblemàtics de la plaça Major i ha endolcit el paladar de tres generacions; tant amb els seus gelats i granissats a l’estiu, com amb els seus torrons a l’hivern. Per celebrar l’aniversari, han organitzat activitats per als propers quatre dissabtes de maig.

El matrimoni Sirvent va venir a Vic una mica per casualitat. Tots dos comptaven amb l’experiència acumulada d’haver treballat, des de molt jovenets, a les fàbriques de gelats i torrons del seu poble natal. El seu futur, però, els esperava lluny de casa i, buscant destí, van acabar recalant a Vic. “És on els van donar millors referències”, explica la filla, Laura Sirvent. També hi va ajudar l’aval i l’interès de l’exalcalde Joan Puigcerver, que regentava una fàbrica de gel, aleshores imprescindible, al costat de la sal, per a la conservació dels gelats.

El matrimoni va començar amb un carro de venda ambulant a la plaça de Santa Clara, i poc després ja van muntar un quiosc al mig del Passeig. Al mateix Passeig hi van tenir el primer local, des d’on als hiverns també van començar a servir torrons. L’any 1963 van obrir l’actual botiga de la plaça Major, que fins al 1981 van compaginar amb la del Passeig, i amb un altre quiosc al Prat de la Riera, que alguns recordaran amb nostàlgia, llavors encara sota el nom de La Jijonenca.

L’any 1982, els pares, al llindar de la jubilació, es van plantejar de tancar el negoci. Ho va evitar que els dos fills, en Daniel (que s’havia abocat en el món de la serigrafia) i la Laura (que tot just acabava la carrera de Veterinària), van decidir agafar-ne les regnes; ell a l’obrador –“els homes d’aquesta casa sempre han estat a l’obra”–, i ella darrere el taulell. Aquesta segona generació es va encarregar de pilotar l’adaptació de La Xixonenca als nous temps, que es va visualitzar amb la profunda reforma de la botiga, l’any 1985; un any després moria el fundador.

D’ell n’ha perdurat, però, l’essència i “l’esperit” en la manera d’elaborar els productes. El secret sembla senzill: “Bon producte, ser-hi cada dia i posar-hi molt d’amor i molta implicació”, resumeix el fill, Daniel Sirvent. Tots els productes se’ls fan ells mateixos, excepte una part dels torrons, que els continuen elaborant a Xixona a través d’una cooperativa, “però sota la nostra supervisió”, apunten. Coincidint amb el 50è aniversari, l’any 1994, l’establiment es va rebatejar definitivament com a XixoVic, per diferenciar-se d’altres botigues de la marca Xixonenca.

En tots aquests anys el negoci ha vist canviar, i molt, els hàbits i costums dels consumidors. Però el que no canvia, any rere any, és que per Sant Jordi molts vigatans i osonencs ja esperen amb delit que reobri la gelateria (entre novembre i gener se centren només en els torrons) per tornar a tastar i escollir entre la seixantena de productes que serveixen actualment: des dels gelats, en barra, cucurutxo o terrina –va a modes–, fins als granissats, l’orxata, la llet merengada o, com a incorporacions més recents, el iogurt gelat i els smoothies, elaborats a base de fruites naturals.

“El producte l’has de mimar durant la fabricació, però també en el moment de venda, depèn molt de com el tractes. És una suma de factors”, conclou Laura Sirvent, per a qui un dels encants d’aquests més de 30 anys rere el taulell ha estat poder atendre “tanta diversitat de gent i de totes les edats”. La darrera a incorporar-s’hi va ser Eulàlia Sirvent, tercera generació de la nissaga, amb el permís de la seva àvia i fundadora, la Lola, que amb 95 anys “continua opinant”, somriuen, perquè la Xixo mantingui tota la dolçor.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.