“El fet que es faci un gegant pellaire a molta gent li vindrà de nou”, explicava Toni Ylla-Català, president del Gremi d’Adobadors d’Osona: “ara que no hi ha pellaires, es fa un gegant!”
No obstant això, el gremi ho concep com una forma de “reivindicar la memòria i l’esforç gegantí de molts pellaires durant segles”. Inspirat en un treballador de la pell de finals del segle XIX i a càrrec del taller Gabins de Torelló, el gegant del gremi d’adobers hauria d’esdevenir un “personatge popular per la ciutat”.
“Des del Museu de l’Art de la Pell, trobàvem a faltar un símbol que representés la història de Vic i el treball industrial”, afirmava en roda de premsa Emili Bayón, que n’es el director. “Com ara en Tonet, a Igualada, on hi ha una arrelada tradició”, deia referint-se al gegant blanquer de la ciutat.
Així, amb la il·lusió que no desaparegui del tot aquest ofici, van tirar la idea endavant i el gremi presentarà el nou gegant en el marc de la seva festa. Es tracta de la celebració de Sant Julià d’Auvèrnia, que es remunta a principis del segle XV. Des del 2008, el gremi aposta per conservar la data original de la diada, el 28 d’agost.
Enguany, es comptarà amb la col·laboració del Museu de l’Art de la Pell, al qual volen apropar-se, i es dotarà la festa d’una dimensió popular i lúdica. Cal recordar que fins ara s’hi feien conferències i tenia un caire més acadèmic.
En aquest sentit, Bayón va exterioritzar el desig que la ciutat se sumi a la festa. La diada s’obrirà a les 5 de la tarda al museu de la pell amb la cercavila del nou gegantó.
Tal com deia Ylla-Català, hi haurà també “els seus germans d’Osona”, ja que la geganta de Vic, juntament amb Tonet Blanquer, serà qui l’apadrinarà.
Al cap d’una hora, un cop la marxa hagi arribat a les adoberies, tindrà lloc el bateig del gegantó –el misteri del nom es vol mantenir fins la diada. El seguiran un berenar i la tradicional missa en sufragi dels agremiats difunts, rememorant els inicis de la diada.
Finalment, a 2/4 de 10 del vespre, el pla de les Adoberies ressonarà a ritme del saxofonista Pep Poblet i el pianista Xevi Ibáñez.
“Des del primer moment vam veure que la meva música podia lligar amb l’espai”, deia Poblet, “ja veia la gent asseguda, les adoberies il·luminades…”.
{{ comment.text }}