Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els bolets porten dos milions de visitants als boscos de Catalunya

La tardor és una de les èpoques de l’any en què els boscos catalans reben més visites a causa dels bolets. Quin impacte té en l’entorn i com es poden minimitzar els efectes negatius que provoquen aquest augment de la pressió humana en aquests espais forestals?

  • El 9 Nou
  • 19/10/2015 | 13:48
  • 0

Catalunya és terra de bolets. Els seus boscos de pins i els seus sotaboscs són terreny idoni perquè els fongs puguin créixer. S’ha de tenir en compte que el 61% de la superfície de Catalunya és de terreny forestal, per tant hi ha grans espais en què els bolets poden créixer.

Des de fa uns anys, a més, la recol•lecció de bolets ha esdevingut molt popular. Segurament hi ha ajudat programes divulgatius com Caçadors de Bolets, a TV3, i un context de crisi advers, on la gent ha buscat alternatives d’oci a preus reduïts. Tot plegat ha portat molta gent al bosc.

Es calcula que durant els mesos de tardor prop de dos milions de persones visiten els boscos catalans. Segons el Manual per a la gestió dels recurs micològic forestal a Catalunya, la producció mitja aproximada de bolets dels boscos catalans és de 54kg per hectàrea i any, malgrat que aquesta xifra és molt variable. La producció total de bolets amb interès econòmic ascendeix a més de 13.000 tones de mitjana anual, amb un valor econòmic comercial que oscil•la entre els 40 i els 66 milions d’euros.

Un estudi fet pel CTFC revela que al Solsonès, per exemple, els caçadors de bolets fan una mitjana de sis sortides amb la finalitat de collir­ne; a més, s’estima també que de mitjana cada un d’ells (recol•lectors no professionals) extreu del bosc uns 2kg de bolets, i que s’hi està de mitjana unes 5 hores. Tenint en compte aquestes dades, l’estudi calcula que si la meitat dels 2 milions de boletaires van almenys un cop a l’any a buscar bolets, la xifra d’extracció seria de prop de 12.000 tones anuals, xifra que equivaldria a una extracció del 91% de la producció potencial mitja anual de bolets comercials. És evident, doncs, que hi ha un interès gran pels bolets.

Ara bé, una de les conseqüències d’aquest interès incipient per la micologia ha comportat una massificació als boscos. Des de la Societat Catalana de Micologia admeten que ara «s’arriba amb més facilitat al bosc i es concentra més la gent en un mateix espai i al mateix temps». Expliquen que amb la irrupció d’aplicacions mòbils que indiquen on anar a collir­los i els constants bombardejos de fotografies de cistells plens a la televisió generen «grans concentracions de gent que no són bones pel bosc ni pel gaudi de l’entorn». Laia Ribas, presidenta de la Societat Catalana de Micologia, enumera un dels riscos que comporta aquesta massificació: l’incivisme. «Només que hi hagi un 1% de la gent que tingui una conducta incorrecta, com llençar brossa, ja implica que és molta gent». I el cert és que no és estrany trobar deixalles als marges dels camins. I ja no només deixalles. La gran afluència de visitants converteix els marges dels camins en pàrquings improvisats.

Jaume Torralba, cap d’Àrea Regional de la Catalunya Central dels Agents Rurals, coincideix amb Ribas en el fet que «l’augment de l’ús del bosc a nivell social, l’efecte crida d’algun programa de televisiu i l’increment de fires del sector del bolet (unes 50 a l’any a tot Catalunya)» han acabat massificant la caça de bolets.

Segons l’informe d’Actuacions del Cos d’Agents Rurals de l’any 2013, van haver­hi tan sols 45 inspeccions de recol•lecció de bolets. L’any 2012, en canvi, n’hi van haver 182. Malgrat aquestes xifres, relativament baixes tenint en compte el nombre de visitants que reben els boscos durant la tardor, els fets demostren que alguna cosa no acaba de funcionar correctament, raó per la qual s’ha creat el carnet de boletaire. Torralba lamenta que «actualment no hi ha aprovada cap norma que reguli aquesta activitat a Catalunya; sí que hi ha hagut un esborrany de norma, però no ha estat aprovada», raó per la qual «no forma part d’una planificació i programació d’actuacions de manera habitual al Cos d’Agents Rurals» el control dels boscos durant la temporada de bolets i per això tan sols hi ha una cinquantena d’actuacions. De moment, el carnet de boletaire només és necessari al Paratge Natural de Poblet i els seus voltants, i atorga el dret de collir un màxim de 6kg per persona i dia.

L’any passat, el Govern va fer quatre proves pilot als boscos de Sant Miquel i Molló del Ripollès, al massís de l’Orri a l’Alt Urgell/Pallars Sobirà, al massís dels Ports a les terres de l’Ebre i als boscos de Poblet. De tots ells, només s’ha mantingut el de Poblet. Aprofitant aquestes proves, però, els Agents Rurals de la zona van realitzar enquestes d’opinió, i els resultats deien que el 50% dels enquestats trobaven bé la regulació «sempre i quan les taxes recollides fossin reinvertides en mesures d’acondicionament dels propis boscos; per exemple en arreglar camins i habilitar espais d’aparcament. La resta es mostraven en contra de la mesura», explica Torralba. De totes maneres, «els titulars dels Boscos i els ajuntaments són els qui més hi tenen a dir sobre la necessitat d’una normativa que reguli aquesta activitat. Nosaltres farem complir la norma que s’aprovi», conclou.

Per a Ribas, que hi hagi una normativa que ho reguli és important, i reclama que s’amplïi per a tots els púbics. «Seria bo que hi hagués una normativa per la recollida lúdica». A més a més, creu que «és imprescindible un carnet de recollida professional», perquè així s’asseguraria que la gent que cull bolets amb finalitats comercials tindria «una formació i un número que milloraria la traçabilitat» del procés.

Consells per a ser un bon boletaire

En qualsevol cas, tant des del cos d’Agents Rurals com des de la Societat Catalana de Micologia fan unes recomanacions bàsiques per no malmetre el bosc quan s’hi va a buscar bolets. Per una banda, no arrencar ni remenar el terra, i en cas d’aixecar molsa per buscar bolets, tornar­la a tapar; en segon lloc, no fer malbé els bolets que no són aptes per a menjar; en tercer lloc, portar un cistell de vímet, així els bolets es mantenen més frescos i, sobretot, es permet la dispersió d’espores. I finalment, no deixar brossa ni burilles al bosc.

A més, i tenint en compte que la majoria d’actuacions dels Agents Rurals relacionades amb els bolets son les de recerca de persones perdudes, cal recordar quatre consells bàsics quan es va al bosc: anar acompanyat i preparat (portar calçat adient, menjar i beguda), aparcar el vehicle en llocs assequibles i sense impedir el pas, respectar la senyalització de pas (la majoria del bosc és de propietat privada i, per tant, cal respectar barreres i filats elèctrics), portar roba d’abric i que sigui visible (la tardor és, a més, època de caça) i anar­hi al matí per evitar que es faci fosc mentre s’està collint bolets.

I finalment, Torralba fa una última recomanació, i no per això menys important: «Gaudir del paisatge i del cant dels ocells, la millor collita que t’emportaràs serà el record d’un bon dia al bosc».

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.