Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els bolets porten dos milions de visitants als boscos de Catalunya

La tardor √©s una de les √®poques de l’any en qu√® els boscos catalans reben m√©s visites a causa dels bolets. Quin impacte t√© en l’entorn i com es poden minimitzar els efectes negatius que provoquen aquest augment de la pressi√≥ humana en aquests espais forestals?

  • El 9 Nou
  • 19/10/2015 | 13:48
  • 0

Catalunya √©s terra de bolets. Els seus boscos de pins i els seus sotaboscs s√≥n terreny idoni perqu√® els fongs puguin cr√©ixer. S’ha de tenir en compte que el 61% de la superf√≠cie de Catalunya √©s de terreny forestal, per tant hi ha grans espais en qu√® els bolets poden cr√©ixer.

Des de fa uns anys, a m√©s, la recol‚ÄĘlecci√≥ de bolets ha esdevingut molt popular. Segurament hi ha ajudat programes divulgatius com Ca√ßadors de Bolets, a TV3, i un context de crisi advers, on la gent ha buscat alternatives d’oci a preus redu√Įts. Tot plegat ha portat molta gent al bosc.

Es calcula que durant els mesos de tardor prop de dos milions de persones visiten els boscos catalans. Segons el Manual per a la gesti√≥ dels recurs micol√≤gic forestal a Catalunya, la producci√≥ mitja aproximada de bolets dels boscos catalans √©s de 54kg per hect√†rea i any, malgrat que aquesta xifra √©s molt variable. La producci√≥ total de bolets amb inter√®s econ√≤mic ascendeix a m√©s de 13.000 tones de mitjana anual, amb un valor econ√≤mic comercial que oscil‚ÄĘla entre els 40 i els 66 milions d’euros.

Un estudi fet pel CTFC revela que al Solson√®s, per exemple, els ca√ßadors de bolets fan una mitjana de sis sortides amb la finalitat de collir¬≠ne; a m√©s, s’estima tamb√© que de mitjana cada un d’ells (recol‚ÄĘlectors no professionals) extreu del bosc uns 2kg de bolets, i que s’hi est√† de mitjana unes 5 hores. Tenint en compte aquestes dades, l’estudi calcula que si la meitat dels 2 milions de boletaires van almenys un cop a l’any a buscar bolets, la xifra d’extracci√≥ seria de prop de 12.000 tones anuals, xifra que equivaldria a una extracci√≥ del 91% de la producci√≥ potencial mitja anual de bolets comercials. √Čs evident, doncs, que hi ha un inter√®s gran pels bolets.

Ara b√©, una de les conseq√ľ√®ncies d’aquest inter√®s incipient per la micologia ha comportat una massificaci√≥ als boscos. Des de la Societat Catalana de Micologia admeten que ara ¬ęs’arriba amb m√©s facilitat al bosc i es concentra m√©s la gent en un mateix espai i al mateix temps¬Ľ. Expliquen que amb la irrupci√≥ d’aplicacions m√≤bils que indiquen on anar a collir¬≠los i els constants bombardejos de fotografies de cistells plens a la televisi√≥ generen ¬ęgrans concentracions de gent que no s√≥n bones pel bosc ni pel gaudi de l’entorn¬Ľ. Laia Ribas, presidenta de la Societat Catalana de Micologia, enumera un dels riscos que comporta aquesta massificaci√≥: l’incivisme. ¬ęNom√©s que hi hagi un 1% de la gent que tingui una conducta incorrecta, com llen√ßar brossa, ja implica que √©s molta gent¬Ľ. I el cert √©s que no √©s estrany trobar deixalles als marges dels camins. I ja no nom√©s deixalles. La gran aflu√®ncia de visitants converteix els marges dels camins en p√†rquings improvisats.

Jaume Torralba, cap d’√Ärea Regional de la Catalunya Central dels Agents Rurals, coincideix amb Ribas en el fet que ¬ęl’augment de l’√ļs del bosc a nivell social, l’efecte crida d’algun programa de televisiu i l’increment de fires del sector del bolet (unes 50 a l’any a tot Catalunya)¬Ľ han acabat massificant la ca√ßa de bolets.

Segons l’informe d’Actuacions del Cos d’Agents Rurals de l’any 2013, van haver¬≠hi tan sols 45 inspeccions de recol‚ÄĘlecci√≥ de bolets. L’any 2012, en canvi, n’hi van haver 182. Malgrat aquestes xifres, relativament baixes tenint en compte el nombre de visitants que reben els boscos durant la tardor, els fets demostren que alguna cosa no acaba de funcionar correctament, ra√≥ per la qual s’ha creat el carnet de boletaire. Torralba lamenta que ¬ęactualment no hi ha aprovada cap norma que reguli aquesta activitat a Catalunya; s√≠ que hi ha hagut un esborrany de norma, per√≤ no ha estat aprovada¬Ľ, ra√≥ per la qual ¬ęno forma part d’una planificaci√≥ i programaci√≥ d’actuacions de manera habitual al Cos d’Agents Rurals¬Ľ el control dels boscos durant la temporada de bolets i per aix√≤ tan sols hi ha una cinquantena d’actuacions. De moment, el carnet de boletaire nom√©s √©s necessari al Paratge Natural de Poblet i els seus voltants, i atorga el dret de collir un m√†xim de 6kg per persona i dia.

L’any passat, el Govern va fer quatre proves pilot als boscos de Sant Miquel i Moll√≥ del Ripoll√®s, al mass√≠s de l’Orri a l’Alt Urgell/Pallars Sobir√†, al mass√≠s dels Ports a les terres de l’Ebre i als boscos de Poblet. De tots ells, nom√©s s’ha mantingut el de Poblet. Aprofitant aquestes proves, per√≤, els Agents Rurals de la zona van realitzar enquestes d’opini√≥, i els resultats deien que el 50% dels enquestats trobaven b√© la regulaci√≥ ¬ęsempre i quan les taxes recollides fossin reinvertides en mesures d’acondicionament dels propis boscos; per exemple en arreglar camins i habilitar espais d’aparcament. La resta es mostraven en contra de la mesura¬Ľ, explica Torralba. De totes maneres, ¬ęels titulars dels Boscos i els ajuntaments s√≥n els qui m√©s hi tenen a dir sobre la necessitat d’una normativa que reguli aquesta activitat. Nosaltres farem complir la norma que s’aprovi¬Ľ, conclou.

Per a Ribas, que hi hagi una normativa que ho reguli √©s important, i reclama que s’ampl√Įi per a tots els p√ļbics. ¬ęSeria bo que hi hagu√©s una normativa per la recollida l√ļdica¬Ľ. A m√©s a m√©s, creu que ¬ę√©s imprescindible un carnet de recollida professional¬Ľ, perqu√® aix√≠ s’asseguraria que la gent que cull bolets amb finalitats comercials tindria ¬ęuna formaci√≥ i un n√ļmero que milloraria la tra√ßabilitat¬Ľ del proc√©s.

Consells per a ser un bon boletaire

En qualsevol cas, tant des del cos d’Agents Rurals com des de la Societat Catalana de Micologia fan unes recomanacions b√†siques per no malmetre el bosc quan s’hi va a buscar bolets. Per una banda, no arrencar ni remenar el terra, i en cas d’aixecar molsa per buscar bolets, tornar¬≠la a tapar; en segon lloc, no fer malb√© els bolets que no s√≥n aptes per a menjar; en tercer lloc, portar un cistell de v√≠met, aix√≠ els bolets es mantenen m√©s frescos i, sobretot, es permet la dispersi√≥ d’espores. I finalment, no deixar brossa ni burilles al bosc.

A m√©s, i tenint en compte que la majoria d’actuacions dels Agents Rurals relacionades amb els bolets son les de recerca de persones perdudes, cal recordar quatre consells b√†sics quan es va al bosc: anar acompanyat i preparat (portar cal√ßat adient, menjar i beguda), aparcar el vehicle en llocs assequibles i sense impedir el pas, respectar la senyalitzaci√≥ de pas (la majoria del bosc √©s de propietat privada i, per tant, cal respectar barreres i filats el√®ctrics), portar roba d’abric i que sigui visible (la tardor √©s, a m√©s, √®poca de ca√ßa) i anar¬≠hi al mat√≠ per evitar que es faci fosc mentre s’est√† collint bolets.

I finalment, Torralba fa una √ļltima recomanaci√≥, i no per aix√≤ menys important: ¬ęGaudir del paisatge i del cant dels ocells, la millor collita que t’emportar√†s ser√† el record d’un bon dia al bosc¬Ľ.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.