Els Catarres, punt i seguit

Èric Vergés, cantant d’Els Catarres, ha passat un mes mut per recomanació dels metges, però la seva Jenifer ha fet parlar molt. Fins i tot Jordi Pujol la va utilitzar en una reflexió sobre la realitat social de Catalunya. La cançó que fa només cinc mesos va llançar a la fama el trio d’Aiguafreda i Centelles sonarà novament en directe aquest divendres a la Sala Pasternak de Vic, en la reaparició d’Els Catarres als escenaris. La seva actuació, amb un més que previsible èxit de convocatòria, obre la temporada de concerts de la sala alternativa de Vic.

Èric Vergés està quasi del tot recuperat de l’afecció a les cordes vocals que van dir prou després d’un estiu de concerts dia sí i dia també. “I de forçar la veu sense tècnica”, explica. Els concerts suspesos durant aquestes quatre setmanes s’han traslladat de data en tots els casos en què ha estat possible, i el calendari per aquest octubre es presenta intens: fins al moment, una dotzena d’actuacions programades. Tot i que el motor continua essent la famosa Jenifer, el grup no perd l’ocasió de demostrar que el seu repertori va més enllà de la famosíssima història d’amor entre el català de soca-rel i la xoni de Castefa. A part dels vuit temes del disc que ja es podia descarregar de la web, han incorporat quatre cançons noves, que formaran part de l’edició en CD que estan preparant, amb data de sortida fixada pel 29 de novembre. “No teníem intenció de treure un disc físic”, explica Jan Riera, però al final ho han fet “perquè la gent ens ho demanava”. Tots els temes –inclosos els quatre nous– continuaran penjats a la web del grup () amb descàrrega gratuïta.

Amb el pas dels mesos, Els Catarres han començat a pair l’inesperat fenomen social que han protagonitzat. “Al principi va ser com una bogeria, ara ja està més assumit”, diu Èric Vergés. Les raons, no les saben ni ells mateixos: “Si ho sabéssim, faríem una altra cançó com la Jenifer”, diu Jan Riera. Però sí que recorden el moment en què van ser-ne conscients: després que la cançó anés circulant entre els amics, va cridar l’atenció de Mariola Dinarès, de Catalunya Ràdio, després se’n va parlar a RAC1, “i un bon dia em llevo, em connecto a Facebook… i veig que allò se’ns n’ha anat de les mans”, diu Jan Riera. La cita de Jordi Pujol, que fins i tot els va convidar a esmorzar al seu despatx, n’ha estat un prova més. “No se n’hi escapa ni una”, expliquen.

La popularitat del grup no ha fet canviar gaire res de la filosofia dels seus integrants. “No som professionals, no som uns grans músics, no ens cauran els anells per tornar a tocar als bars, com havíem fet”, diuen els dos components masculins del grup, que ja havien compartit experiències musicals en grups com Hotel La Paz. Els Catarres continuaran, creuen que “n’hi ha per estona” i s’agafen aquesta experiència “com un regal” que un artista ha d’aprofitar. “I si s’acaba, s’acaba”.