El grup Vicus ha construït aquest cicle a partir de la paraula poètica de Josep Riera, culminant així el treball que els últims anys han realitzat amb els seus textos. El resultat, sencer, es va poder veure per primera vegada en escena el 19 de febrer, en un concert a la Biblioteca Triadú de Vic.
Quatre o cinc cançons inicials “que li vàrem demanar a Josep Riera per musicar” van ser l’embrió del disc, que ha anat creixent i incorporant poemes a mesura que la relació entre el grup i el poeta també s’estrenyia. ‘Pell i paraula’, títol agafat d’un dels poemes, “és la definició que Josep Riera fa de la persona humana”, explica Lluís Toran, un dels membres de Vicus.
Musicalment, han tibat de diferents fonts –del folk al blues, passant per l’havanera i alguna pinzellada de rock– segons el ritme “que marca el mateix poema, a mesura que el llegeixes”. En el disc s’alternen els textos cantats i els recitats, en tres blocs –el matí, el migdia i el vespre– i una “traca final”: unes corrandes amb quartetes tretes de diferents poemes de Josep Riera i la tornada “poeta i fangador só”, la coneguda autodefinició de Jacint Verdaguer.
Vicus va néixer l’any 2001 com a tercet de veus i guitarres amb Josep M. Miró, Lluís Toran i Miquel Soler, que procedien de diferents grups vocals i de cançó tradicional (des de l’Orfeó Vigatà fins a Els Tranquils). Es van aglutinar a partir d’Els Cantadors del Dijous, un col·lectiu que es trobava a la Serra de Sanferm. Fa dos anys, el grup es va ampliar amb la incorporació del baixista Pep Vila.
En aquest disc, també han comptat amb diverses col·laboracions, des del piano de Guillem Soler fins a la gralla de Pep Sentmartí o el saxo de Marcel·lí Druguet, passant per Maria del Mar Cañellas (clarinet), Sergi Gutiérrez (baix), Marta Montpeyó (flauta) i David Montpeyó (violí). Després d’aquest disc, Vicus ja pensa en la possible edició d’altres cançons que té en el seu repertori, amb lletres pròpies o d’altres.
{{ comment.text }}