Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els Sagals d’Osona celebren el reconeixement dels castellers per la Unesco

Van oferir una actuació improvisada a quarts de deu del vespre, a la plaça Major de Vic, per festejar la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Després van ser rebuts per l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal.

  • El 9 Nou
  • 17/11/2010 | 8:50

Finalment ha estat possible i els castells ja són Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Així ho ha decidit el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial que ha dut a terme la seva cinquena sessió a Nairobi, Kènia.

Ja feia dies que el món casteller esperava que la Unesco donés el vistiplau final a la candidatura, que havia iniciat el seu recorregut l’abril del 2007 a Valls amb la celebració de la primera Nit de Castells. Com els castells, el cant de la Sibil·la de Mallorca i el flamenc també han entrat a formar part aquest dimarts del grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el món reconeguts per la seva singularitat.

Ja feia dies que el món casteller estava a l’espera de la notícia i finalment ha estat possible: els castells ja són, des d’aquest dimarts, Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la Unesco i entren a formar part d’un grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el món reconeguts per la seva singularitat.

En la mateixa reunió, també han entrat a formar part de la llista representativa de la Unesco el cant de la Sibil·la de Mallorca, un dels moments més esperats de la missa de Matines de la Nit de Nadal de Mallorca i únic en tot l’any, un cant d’origen medieval que amb uns versos profètics anuncia la fi del món, i el flamenc.

La delegació catalana desplaçada a Nairobi i encapçalada pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha conegut de primera mà la notícia en el mateix Keniatta International Conference Center on ha tingut lloc aquesta cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial.

D’aquesta delegació també n’han format part els representants de les entitats promotores de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, entre els quals hi ha el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Els castells, una candidatura amb llarg recorregut
La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema ‘força, equilibri, valor i seny’.

A més d’explicar l’execució tècnica i la història bicentenària dels castells, la candidatura presentada a la Unesco realçava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l’autosuperació individual i col·lectiva, l’esforça per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d’un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissió impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era ‘tècnicament complet’. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l’abril de 2007 a Valls, amb la celebració de la primera Nit de Castells i la primera proclamació d’aquesta aspiració.

El bon suport social rebut arreu del país i la declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l’abril de 2008, van fer que la candidatura tirés endavant amb més força.

Malgrat tot, la Unesco és una organització d’estats i per això reclamava que fos l’estat espanyol qui formalitzés oficialment la proposta castellera. Així, a la reunió del Consell de Patrimoni Històric (organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d’agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a París.

El cant de la Sibil·la també entra en la Llista Representativa
Com els castells, el cant de la Sibil·la de Mallorca també ha estat declarada Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Tradicionalment, un jove o una jove de veu blanca interpreta el cant vestit amb una túnica de seda blanca o de color; una capa de color o una altra túnica o tunicel·la, de seda, de tul o de mussolina; un birret amb un ventall de plomes vistoses, i una espasa, que el sibil·ler manté en alt davant el pit amb les dues mans.

La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca l’any 1229 per part de Jaume I, rei de Catalunya i Aragó. Malgrat a la Ciutat de Mallorca es va suprimir dos cops, el segon per ordre de la Inquisició, finalment es va reinstaurar definitivament l’any 1692.

Des de llavors i fins avui, la Sibil·la ha seguit viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins. Aquesta supervivència de la Sibil·la a Mallorca és excepcional i segurament l’explicació s’ha de buscar en el relatiu aïllament geogràfic de la Península i en el fort arrelament d’aquest cant durant la Nit de Nadal, cosa que no va passar a la resta de geografia de parla catalana, on no va persistir més enllà del Concili de Trento. Des de fa uns anys, el cant de la Sibil·la s’ha recuperat a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

El flamenc també és Patrimoni de la Humanitat
La Unesco també ha acceptat la candidatura del flamenc, presentada per Andalusia, juntament amb Extremadura i Múrcia i amb el suport del govern espanyol. La proposta ha tirat endavant després que la primera candidatura no va ser acceptada, ara fa fa cinc anys.

Finalment, i contra pronòstic, la Unesco també ha declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat la dieta mediterrània, una candidatura presentada conjuntament per l’estat espanyol, Itàlia, Grècia i el Marroc amb l’objectiu de reconèixer mundialment l’herència cultural mil·lenària que comparteixen els pobles mediterranis.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.