Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els Sagals d’Osona celebren el reconeixement dels castellers per la Unesco

Van oferir una actuaci√≥ improvisada a quarts de deu del vespre, a la pla√ßa Major de Vic, per festejar la declaraci√≥ dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Despr√©s van ser rebuts per l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal.

  • El 9 Nou
  • 17/11/2010 | 8:50
  • 0

Finalment ha estat possible i els castells ja són Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Així ho ha decidit el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial que ha dut a terme la seva cinquena sessió a Nairobi, Kènia.

Ja feia dies que el m√≥n casteller esperava que la Unesco don√©s el vistiplau final a la candidatura, que havia iniciat el seu recorregut l’abril del 2007 a Valls amb la celebraci√≥ de la primera Nit de Castells. Com els castells, el cant de la Sibil¬∑la de Mallorca i el flamenc tamb√© han entrat a formar part aquest dimarts del grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el m√≥n reconeguts per la seva singularitat.

Ja feia dies que el m√≥n casteller estava a l’espera de la not√≠cia i finalment ha estat possible: els castells ja s√≥n, des d’aquest dimarts, Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la Unesco i entren a formar part d’un grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el m√≥n reconeguts per la seva singularitat.

En la mateixa reuni√≥, tamb√© han entrat a formar part de la llista representativa de la Unesco el cant de la Sibil¬∑la de Mallorca, un dels moments m√©s esperats de la missa de Matines de la Nit de Nadal de Mallorca i √ļnic en tot l’any, un cant d’origen medieval que amb uns versos prof√®tics anuncia la fi del m√≥n, i el flamenc.

La delegació catalana desplaçada a Nairobi i encapçalada pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha conegut de primera mà la notícia en el mateix Keniatta International Conference Center on ha tingut lloc aquesta cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial.

D’aquesta delegaci√≥ tamb√© n’han format part els representants de les entitats promotores de la Comissi√≥ Castells Patrimoni de la Humanitat, entre els quals hi ha el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; el director del Centre de Promoci√≥ de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; l’editor de la revista Castells, Jordi Roig√©, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Llu√≠s Garcia Petit.

Els castells, una candidatura amb llarg recorregut
La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals m√©s genu√Įnes i singulars d’Europa, i com una excel¬∑lent targeta de presentaci√≥ de Catalunya al m√≥n sota el lema ‘for√ßa, equilibri, valor i seny’.

A m√©s d’explicar l’execuci√≥ t√®cnica i la hist√≤ria bicenten√†ria dels castells, la candidatura presentada a la Unesco real√ßava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l’autosuperaci√≥ individual i col¬∑lectiva, l’esfor√ßa per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d’un mateix grup com entre grups) i la integraci√≥ de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissi√≥ impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era ‘t√®cnicament complet’. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l’abril de 2007 a Valls, amb la celebraci√≥ de la primera Nit de Castells i la primera proclamaci√≥ d’aquesta aspiraci√≥.

El bon suport social rebut arreu del pa√≠s i la declaraci√≥ solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups pol√≠tics, l’abril de 2008, van fer que la candidatura tir√©s endavant amb m√©s for√ßa.

Malgrat tot, la Unesco √©s una organitzaci√≥ d’estats i per aix√≤ reclamava que fos l’estat espanyol qui formalitz√©s oficialment la proposta castellera. Aix√≠, a la reuni√≥ del Consell de Patrimoni Hist√≤ric (organisme integrat per representants de totes les comunitats aut√≤nomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d’agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a Par√≠s.

El cant de la Sibil·la també entra en la Llista Representativa
Com els castells, el cant de la Sibil¬∑la de Mallorca tamb√© ha estat declarada Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Tradicionalment, un jove o una jove de veu blanca interpreta el cant vestit amb una t√ļnica de seda blanca o de color; una capa de color o una altra t√ļnica o tunicel¬∑la, de seda, de tul o de mussolina; un birret amb un ventall de plomes vistoses, i una espasa, que el sibil¬∑ler mant√© en alt davant el pit amb les dues mans.

La tradici√≥ sibil¬∑lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca l’any 1229 per part de Jaume I, rei de Catalunya i Arag√≥. Malgrat a la Ciutat de Mallorca es va suprimir dos cops, el segon per ordre de la Inquisici√≥, finalment es va reinstaurar definitivament l’any 1692.

Des de llavors i fins avui, la Sibil¬∑la ha seguit viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esgl√©sies dels pobles mallorquins. Aquesta superviv√®ncia de la Sibil¬∑la a Mallorca √©s excepcional i segurament l’explicaci√≥ s’ha de buscar en el relatiu a√Įllament geogr√†fic de la Pen√≠nsula i en el fort arrelament d’aquest cant durant la Nit de Nadal, cosa que no va passar a la resta de geografia de parla catalana, on no va persistir m√©s enll√† del Concili de Trento. Des de fa uns anys, el cant de la Sibil¬∑la s’ha recuperat a l’esgl√©sia de Santa Maria del Mar de Barcelona.

El flamenc també és Patrimoni de la Humanitat
La Unesco tamb√© ha acceptat la candidatura del flamenc, presentada per Andalusia, juntament amb Extremadura i M√ļrcia i amb el suport del govern espanyol. La proposta ha tirat endavant despr√©s que la primera candidatura no¬†va ser¬†acceptada, ara fa fa cinc anys.

Finalment, i contra pron√≤stic, la Unesco tamb√© ha declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat la dieta mediterr√†nia, una candidatura presentada conjuntament per l’estat espanyol, It√†lia, Gr√®cia i el Marroc amb l’objectiu de recon√®ixer mundialment l’her√®ncia cultural mil¬∑len√†ria que comparteixen els pobles mediterranis.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.