Es tracta d’una iniciativa, inèdita al país, que encapçalen una desena de pagesos sota el nom de Segadors de Malla. Volen deixar testimoni de com es treballava al camp fa 50 anys conscients que, darrere seu, aquest bagatge d’autèntica cultura tradicional s’acabarà perdent.
La primera etapa d’aquest cicle es va poder viure dissabte a la tarda, al Camp Gran de la Fàbrica. Després d’assallonar mitja quartera, és a dir, marcant-li els límits –“amb palla, cada set passes”, detallava Ramon Solà–, es van posar a sembrar senalla amb mà. I no un gra qualsevol. Van escollir el forment o xeixa vella, “el més bo per fer pa”, però que actualment ja no s’utilitza “perquè el blat pujava molt alt, feia molta palla i els va malament per segar amb les recol·lectores”, explicava un altre dels artistes, Ton Tió.
Un cop sembrat tocava passar el rascle, amb l’euga. “És més còmode enfilat dalt d’un tractor”, reconeixia Josep Febrer, tot mostrant una gran destresa malgrat fer més de 40 anys que no feia aquesta feina a mà. Qui ja no s’hi trobava tan còmoda era la Menuda, una euga imponent, de cinc anys, poc avesada a aquesta mena d’esforços. “Com a molt porta carros pels passants dels Tonis”, apuntava el seu propietari, Jaume Tió.
Un cop sembrat, i si el temps acompanya –“com més fred sigui l’hivern, més arrelarà”–, de cara als mesos de febrer o març els tocarà herbejar el terreny, amb els aixadells. Finalment, el cicle el tancaran entre els mesos de juny i juliol amb doble jornada de sega i batuda.
“El món del camp ha viscut un canvi tecnològic molt important; ara que encara ens queda aquesta gent per recordar com es treballava abans, ho havíem d’aprofitar”, explicava Ramon Redorda, un dels impulsors de la iniciativa, inicialment a través de l’associació Bastoners de Malla.
{{ comment.text }}