(Extret de www.calldetenes.cat)
“Més de 6000 espectadors de tot Catalunya han vist ja l’espectacle.
*SINOPSI Està tot inventat. Qualsevol experiment que pretengui desballestar la llarga tradició que codifica el gènere de la comèdia té tots els números per fer-se estrany tant als espectadors com als propis actors que són els encarregats de defensar el “producte” dalt de l’escenari.
Conscients d’això, amb en Peyu ens vàrem disposar a elaborar l’espectacle “Jo tinc un amic que…”, -la nostra particular “sopa d’all”-, mirant de ser molt fidels a la recepta tradicional. En uns temps en que s’imposa el fast-food -els monologuistes germinen arreu i amb prou èxit-, ens va semblar oportú de no portar més llenya al bosc i espessir una mica el caldo amb els ingredients característics del monòleg teatral. “Jo tinc un amic que…” vol ser doncs, essencialment, una proposta teatral en la qual el personatge ens va conduint –a través de les seves reflexions- a llocs prou coneguts i comuns, amb un discurs que recorda, no sense una bona dosi d’ironia, el format de l’stand up. Per no aigualir cap descobriment inesperat, em permetran que no els avanci gaire més de tot allò relacionat amb el per què, el lloc i el quant de la situació i del personatge. Deixem que sigui l’actor, al llarg d’aquesta hora i deu minuts, qui se’n faci càrrec. Bon profit.
Xavier Boada. (director)”
{{ comment.text }}