Es balla per parelles, que giren sobre un eix imaginari desplegant una peculiar obertura de posició anomenada whip. Té un pas bàsic de vuit temps i, per moure’s amb gràcia, cal mantenir els genolls una mica doblegats i el tronc lleugerament inclinat endavant. Més que mirar de descriure’l, però, el que val la pena és ballar-lo; o com a mínim veure’l ballar. Parlem del lindy hop, un estil de ball amb música swing nascut als anys 20 del segle passat al Harlem novaiorquès i que fa temps que ha irromput amb força arreu d’Europa. A Vic també hi ha un grup de bailongos que s’hi han enganxat, i ja es plantegen de crear una entitat específica per compartir i fomentar aquesta modalitat de ball. “És molt divertit”, asseguren.
Alguns d’ells ja fa un temps que ballen lindy hop, d’altres el van descobrir tot just fa un any i mig, a través d’un curset puntual de tres mesos que es va incloure dins del programa de tallers que organitza l’Ajuntament de Vic als centres cívics. A tots ells els van quedar ganes de més. “Si això no es manté, malament; vol continuïtat”, defensa Pep Comeres, un dels promotors. Per això, van decidir organitzar un nou curs. Ho van formalitzar a través de l’Associació de Veïns de la Calla, i inicialment van ocupar la sala d’actes del Casal Mossèn Josep Guiteras. De seguida, però, l’espai es va fer petit per a la trentena de persones que s’hi van inscriure, i es van traslladar al centre cívic de la Serra-de-senferm. La bona acollida de la proposta els ha animat a muntar-ne un segon, que segueixen cada diumenge a la tarda en aquest mateix centre cívic.
El curs ja aplega una quarantena de balladors, que s’han dividit en dos grups, un de principiants i un altre d’iniciats. El perfil és ben divers, “des de jovent de 20 anys fins a jubilats”, destaca Comeres.
Imparteixen les classes dos professors de ball de Barcelona, ciutat on el lindy hop ja fa temps que ha arrelat. A la capital catalana, però també a ciutats com Girona o la Garriga, hi ha diverses escoles que ensenyen a ballar-lo de forma estable i sales on es pot ballar habitualment, a banda de trobades periòdiques a l’aire lliure.
I és una mica tota aquesta moguda la que aquest grup de balladors de la comarca voldrien traslladar a Vic: “Ens agradaria poder muntar ballades estables”, concreta Comeres. Per facilitar-ho, estan disposats a constituir-se en associació. “N’estem parlant”, avança. Parlant, parlant, però sense deixar de ballar; i és que el ritme swing enganxa.
{{ comment.text }}