El frontal de Puigbò, el baldaquí de Ribes, el frontal d’Espinelves i el de Lluçà. Són les quatre obres mestres de la pintura sobre taula romànica, totes del fons del Museu Episcopal de Vic, que s’han estudiat en la primera fase del projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona Magistri Cataloniae, que dirigeix Manuel Castiñeiras. Hi participen el museu vigatà, l’Institut Químic de Sarrià i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
La gran troballa és l’ús de l’oli com a aglutinant d’alguns pigments en el baldaquí de Ribes. Aquesta tècnica apareixia en tractats del segle XII, però segons la comissària de la mostra, Judit Verdaguer, mai fins ara s’havia trobat en obres de l’època.
La mostra detalla els materials que utilitzaven els pintors del romànic per aconseguir uns colors que eren vius i molt intensos. Recorrien a elements naturals de fabricació local, però també procedents d’Orient, com al preuat lapislàtzuli, per al pigment blau, originari de l’Afganistan. Els artistes també coneixien l’alquímia, la química medieval, amb la que s’elaboraven colors a partir, per exemple, del blanc de plom, el verdet o el vermelló, i feien servir l’or, o la seva versió econòmica, la colradura, per simbolitzar la llum divina.
La mostra es podrà visitar al Museu Episcopal de Vic fins el 14 de desembre, i inclou diverses activitats complementàries.
Nota de premsa del Museu Episcopal de Vic
El Museu Episcopal de Vic desvela els secrets del pintor del romànic
La nova exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” presenta els resultats d’un projecte de recerca innovador, que ha analitzat amb tècniques científiques, les matèries que utilitzava el pintor del romànic per executar les seves obres
El Museu Episcopal de Vic (MEV) mostra en una exposició, qui era el pintor de fa gairebé mil anys i com exercia el seu ofici a través de l’estudi científic fet en quatre pintures sobre taula romàniques de la seva col·lecció: el frontal de Puigbò, el baldaquí de Ribes, el frontal d’Espinelves i el frontal de Lluçà. En l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” s’hi presenten per primera vegada alguns dels resultats del projecte de recerca de la UAB Magistri Cataloniae, que compta amb la participació del MEV. Aquest projecte ha permès fer anàlisis científiques a les pintures, que han servit per identificar les matèries originàries dels frontals d’altar romànics catalans. El resultat ha estat valuoses dades sobre quins eren els secrets que tenien els pintors medievals a l’hora de fabricar els pigments que donaven color a les seves obres. El MEV conserva en el seu fons, part de la pintura sobre taula més antiga i important que es conserva al món.
L’exposició s’ha presentat públicament aquest dimecres. En l’acte hi han intervingut el director del MEV, Josep Maria Riba, la conservadora del MEV i comissària de l’exposició, Judit Verdaguer i el coordinador del projecte Magistri Cataloniae, Manuel Castiñeiras. En la presentació s’han destacat els eixos obtinguts amb la investigació i la necessitat de col·laboració entre les diferents institucions. Josep Maria Riba ha agraït la col·laboració del Cercle del MEV que ha fet possible “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic”. Castiñeiras ha subratllat la implicació del MEV en un projecte d’investigació com Magistri Cataloniae, liderat des de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta recerca també ha indagat sobre la identitat del pintor de fa gairebé mil anys, ja que pràcticament no hi ha obres signades. Els pintors del romànic eren anònims per pròpia voluntat, ja que les seves obres eren un acte de devoció i ofrenes a Déu. L’activitat artística del romànic es duia a terme sobretot dins dels monestirs o entorn de les catedrals i, possiblement, la formació dels pintors en el dibuix i en la preparació dels colors es feia als scriptorium.
Els materials: de la natura a l’alquímia
L’exposició aproxima al visitant als colors de l’art romànic a partir de l’estudi dels pigments, aglutinants i vernissos d’algunes obres del MEV. La conservadora del MEV i comissaria de l’exposició, Judit Verdaguer, creu que en els resultats de les investigacions queda palès que el pintor del romànic “dominava la matèria i la tècnica” i que buscava “l’excel·lència en la fabricació i aplicació dels colors” a les seves obres. La decoració dels temples havia de ser “impactant pel fidel” per tal “d’atreure’l i incentivar la seva devoció”. Els murs de les esglésies eren pintats i els ornaments interiors com els frontals d’altar, baldaquins, escultures o teixits eren de colors llampants. La majoria dels pigments utilitzats procedien de la natura però d’altres eren artificials perquè els pintors del romànic van utilitzar l’alquímia o química medieval per obtenir pigments de síntesi a fi d’ampliar la gamma cromàtica.
Colors exòtics que arribaven de l’altra punta de món
En l’anàlisi del Baldaquí de Ribes s’han detectat, per exemple, pigments com el lapislàtzuli procedent de l’Afganistan només a l’abast d’alts dignataris (costava tres vegades el seu pes en or). En el cas dels colorants, utilitzats pels tintorers per tenyir teixits, però també pels pintors per les seves obres, s’emprava el quermes, un insecte de què se n’havia de tenir un quilo per obtenir dos grams de colorant o el blau d’indi, procedent d’un arbust de l’Índia. Un altre exemple que marcava el nivell de l’obra i tenia un fort simbolisme era l’or. Quan per pressupost era impossible obtenir-ne, s’utilitzava la colradura, una imitació molt més econòmica. Als frontals de Lluçà, Espinelves i Puigbò s’han detectat restes d’aquesta colradura.
El primerenc ús de l’oli en una pintura romànica
Tot i que el tremp d’ou era la tècnica pictòrica més habitual de la pintura sobre taula romànica, en el baldaquí de Ribes s’ha identificat l’ús de l’oli com aglutinant d’alguns pigments. Aquesta trobada és pionera, ja que l’oli com aglutinant dels pigments només s’ha trobat fins ara en pintures de períodes posteriors. Per tant es pot considerar que Catalunya era un autèntic bressol de les més preuades experiències pictòriques.
FITXA TÈCNICA
Del 31 de maig al 14 de desembre de 2014
Pintar fa mil anys. Els colors del romànic
Organitza: Museu Episcopal de Vic
Col·labora: projecte Magistri Cataloniae. Artistes, patrons i públic: Catalunya i el Mediterrani (s. XI-XV) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Patrocina: Cercle del MEV
Amb el suport de: CETEC- Patrimoni (IQS-UAB) i CRBMC (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya).
Museu Episcopal de Vic
El Museu Episcopal de Vic és un dels museus d’art de referència de Catalunya. Conserva una de les millors col·leccions d’art medieval del món amb obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català. Les col·leccions d’orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica ofereixen un complet recorregut per la història de l’art litúrgic i de les arts decoratives a Catalunya. Aquest fons, de valor excepcional, s’exhibeix en un edifici contemporani situat al costat de la Catedral, en ple centre històric de Vic.
{{ comment.text }}