Als seus 69 anys, abans de publicar el primer llibre de poesia, Francesc Orenes va haver de “superar la timidesa”. Després d’una llarga trajectòria com a docent en l’àmbit de l’art i el disseny, aquest barceloní resident des de fa anys a Sant Julià de Vilatorta s’ha decidit a mostrar la seva obra literària en el recull ‘A flor de pell’ (Arola Editors).
En l’eclosió del Francesc Orenes poeta hi ha tingut molt a veure l’ambient literari osonenc, al qual ha estat vinculat estretament els últims anys. L’any 1999, va començar a participar en les Tertúlies amb Poetes, a la biblioteca Joan Triadú de Vic, on va conèixer el desaparegut Armand Quintana (“va ser un mestre”), Pilar Cabot i altres escriptors, com Jacint Sala o Anton Carrera. “M’he contagiat dels poetes de la plana”, reconeix.
Abans de publicar el llibre, Francesc Orenes va presentar els seus textos a certàmens literaris (van ser premiats a Molins de Rei i Torroja del Priorat) “per treure’m el dubte”. Després, el va presentar a Arola Editors, de Tarragona, on ja havia publicat anteriorment un estudi sobre els exlibris, tema del qual és un reconegut especialista (Exlibris, de la propietat dels llibres, 2004).
En la seva primera incursió literària, Francesc Orenes es descobreix com un poeta vitalista, que exalta en els moments d’intensitat i bellesa. “La primera expressió de la poesia és el cant”, afirma l’autor. Un cant que pren forma com a “admiració d’allò que tenim de bo des que naixem”. Francesc Orenes accentua “els aspectes més festius de la vida”, sense defugir-ne “la negror”, en un to que –com a lector de poesia– reconeix com a poc freqüent.
‘A flor de pell’ es divideix en dues grans parts. La primera, “Poemes a la carta”, recull 32 composicions amb etiquetes ordenades alfabèticament (‘Poema abrusador’, ‘Poema amorós’, ‘Poema antibèl·lic’… fins a arribar al ‘Poema vivificant’). Per a Francesc Orenes, ha estat “una forma de treballar, com un exercici literari” que li era útil per concretar les idees, però que no l’ha obligat a forçar poemes ni escriure “artificiosament”. En la segona part, presenta tres grups de poemes que tenen també una estructura interna ‘(Entre el silenci i la paraula’, ‘Cant a la vida’ i ‘Tots els noms de l’amor’).
Els poemes de Francesc Orenes, condensats en forma i contingut, destaquen no obstant això per la seva transparència. Vol que s’entenguin i arribin al lector, “perquè la poesia utilitza la paraula, i la paraula és comunicació”. En aquest camí cap a la síntesi, explica que actualment està escrivint haikus (la forma poètica japonesa, que destaca per la seva brevetat concentrada). Encara no sap, però, si aquests textos sortiran en un proper llibre. / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}