Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Francesc Roma debuta en literatura amb dues novel·les

L’historiador i geògraf Francesc Roma (Sant Martí de Centelles, 1963) fa el pas a la literatura, amb dos relats en què novel·la episodis reals ocorreguts a la plana de Vic i el Montseny en diferents moments del segle XIX i XX.

  • El 9 Nou
  • 12/03/2015 | 19:53

‘La guerra dels silencis’ i ‘Els ulls girats endins’ –tots dos autoeditats– es van presentar a la Biblioteca Lluís Millet i Pagès d’Aiguafreda.

Les dues novel·les tenen l’origen, de fet, en l’activitat investigadora de Roma. La guerra dels silencis trasllada la vida de Pere Serra i Pou, de malnom Matagossos, un personatge que l’any 1947 va morir a trets en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. “Apareixia com un maqui, però en realitat no ho era”, explica Roma. Amb poques dades fiables, va començar “a tibar del fil de la història” fins que va trobar una sòrdida història de venjances i assassinats protagonitzada per aquest personatge en els anys que envolten la Guerra Civil. Tot tindria el seu origen, segons sembla, en els anys que el Matagossos havia treballat de carboner per a una coneguda masia del Montseny i la mala relació que va quedar amb els seus propietaris, contra qui hauria atemptat diverses vegades, dues d’elles amb bombes: la més sonada, l’any 1947 quan llança un artefacte per una finestra al local on es feia el ball de la festa d’Aiguafreda i provoca un mort.

Roma crea un personatge que faci de narrador de la història: la Laura, una jove estudiant que ha de fer un treball sobre la Guerra Civil. La Laura és també la protagonista de la segona novel·la, Els ulls girats endins, ambientada aquesta en el moment de la industrialització de la conca del Ter i també amb referències a episodis històrics, com l’assassinat de tres noies treballadores que anaven de Roda de Ter a Folgueroles, l’any 1858, o la gran vaga de la filatura de Manlleu de l’any 1901. En aquesta segona novel·la pren també protagonisme la vivència de la Laura, a través de la qual Roma explica “històries del món acadèmic”, com l’apropiació del seu treball per part d’un catedràtic. “És en aquesta on hi ha una part d’autobiografia”, diu l’autor, que ha estat professor universitari.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.