Un grup de persones es troben cada dimecres entre les 7 i les 9 del vespre a l’Ateneu de Manlleu per practicar cançó improvisada. Aquest gènere poètico-musical, conegut com a glosa, consisteix a cantar versos que s’improvisen a l’instant d’interpretar-los. És una tradició que, amb els anys, havia anat reculant a les comarques d’interior i del nord de Catalunya. De fet, d’Osona gairebé n’ha desaparegut. Hi ha una excepció: en Carolino de Folgueroles. Per això, el 13 de desembre se li farà un reconeixement a l’Ateneu.
Immaculada Tubau, interessada des de fa anys per la glosa, explica que fa un lustre ja va assistir a un curs d’estiu a Espolla (Alt Empordà) i, posteriorment, fa dos estius es va activar un grup a l’embarcador que, de forma espontània, es dedicava a fer cançó improvisada: “Aprens mentre practiques”, diu Tubau. Durant l’hivern, continuaven fent trobades, però d’una manera més informal i, al final, “t’adones que d’any a any es perd”. Per això, ara, han volgut donar-hi un impuls. Esperen, de mica en mica, anar fent créixer el grup promotor i ser cada vegada més. “Són trobades obertes a tothom”, explica Tubau secundada per Gerard Gómez, Carolina Font, Maria Carme Valls i Gerard Gómez, que, dimecres, també van assistir a la sessió de glosa. Per fer-ho bé, expliquen, cal tenir molt vocabulari i, a mesura que es practica, un va aprenent la tècnica per ser capaç d’omplir de contingut el que es diu. “Els glosadors bons fan corrandes amb criteri. Van a dir coses”, explica Tubau.
El fet de parlar cantant, i de forma improvisada, dóna un aire festiu a l’activitat. Tot i això, les gloses no sempre són festives; pot haver-hi missatges punyents. De fet, és una forma de dir, de comunicar i de parlar. Els experts expliquen que està permès dir-ho tot i que un no es pot enfadar. És curiós com, quan ho posen en pràctica, són capaços de llançar-se missatges i contestar-se. Això sí, sempre cantant. “És una forma d’expressió que serveix per comunicar sentiments, idees o crítiques; que diverteix i provoca”, diu Tubau. La recuperació d’aquesta pràctica en els darrers anys al centre i nord de Catalunya es deu, en bona part, a la tasca portada a terme per grups com Pomada o Ensaladilla So Insistent.
{{ comment.text }}