Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Inauguren a Vic una exposició que reflexiona sobre l’art ambulant

Plantejada com un arxiu informatiu, la mostra presenta una selecció de més de 50 casos sobre iniciatives i estratègies mòbils de caràcter museístic que es despleguen i transiten per l’espai urbà, procedents de diverses ciutats i països.

  • El 9 Nou
  • 14/10/2011 | 23:11

Nota de premsa

ACVic inaugura aquest dissabte l’exposició Això no és un museu. Artefactes mòbils a l’aguait amb què reflexiona sobre l’art ambulant

· La mostra, comissariada per Martí Peran, es podrà visitar des del 15 d’octubre i fins el 15 de gener al Centre d’Arts Contemporànies de Vic

· L’exhibició forma part del projecte Ceci n’est pas une voiture, que combina la investigació, formació, difusió i avaluació entorn iniciatives museístiques itinerants

La Inauguració tindrà lloc aquest dissabte 15 d’octubre a les 19:30 h.

Vic, 13 d’octubre de 2011.- El Centre d’Arts Contemporànies de Vic, ACVic inaugura aquest dissabte 15 d’octubre l’exposició Això no és un Museu. Artefactes mòbils a l’aguait. Plantejada com un arxiu informatiu, la mostra presenta una selecció de més de 50 casos sobre iniciatives i estratègies mòbils de caràcter museístic que es despleguen i transiten per l’espai urbà, procedents de diverses ciutats i països.

“Plantegem un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat d’elements per a una concepció expandida del museu o, en alguns casos, com una alternativa al mateix” explica el comissari de l’exposició, Martí Peran.

Quin tipus d’art es pot exposar a un museu mòbil? Què hauria de passar a un museu mòbil que transporta contingut i significat d’un cantó a l’altre? Què podria ser antagònic a viatjar d’un lloc a un altre en el nostre temps?

La possibilitat de subvertir la lògica del Museu mitjançant la construcció d’artefactes mòbils té una llarga tradició. Des de la cèlebre maleta de Marcel Duchamp (Boite-en-valise, 1941) les iniciatives per traslladar l’àmbit de l’experiència estètica més enllà dels límits del museu s’han multiplicat. Però aquesta mateixa tradició d’un “art ambulant” també ha estat objecte d’una recent acceptació per part del Museu convencional. En la darrera dècada hem assistit a la proliferació de temptatives per multiplicar el perímetre del Museu tradicional mitjançant estructures portàtils -els pavellons temporals de la Serpentine Gallery des del 2000, el projecte per al Temporary Guggenheim Tokio el 2001 o, més eloqüent, si cap, el recent Chanel Contemporary Art Container planejat per ZahaHadid el 2008-.

Davant d’aquest fenomen, la mostra que presenta ACVic reflexiona sobre iniciatives que, circulant per l’espai públic, topen amb les extensions museístiques convencionals i, en lloc d’estendre els metres lineals dels murs del museu, reformulen les funcions del dispositiu com a plataforma nòmada. Un espai per a la participació directa i autogestionada, per al desenvolupament de la investigació social i per a l’articulació d’experiències educatives. O en paraules de Peran “si els pavellons temporals dels museus convencionals pretenen ampliar els seus temps i espais d’aparició amb l’objectiu d’enfortir la propagació dels seus models narratius, els artefactes mòbils que vigilen el museu són aquells que, transitant pel mateix paisatge social, assagen maneres d’entendre la cèl·lula expositiva com a espai de recepció i construcció de les narratives plurals i crítiques front al model hegemònic”.

En aquest sentit, la majoria d’iniciatives que es recullen a l’exposició busquen la interacció directa mentre deambulen per un espai públic i eminentment urbà. Algunes es camuflen, altres lluiten per la seva visibilitat, unes construeixen espais, altres els parasiten, unes imiten artefactes autoconstruïts ja existents, altres plantegen enginyosos aparells innovadors. Però de totes elles es desprèn la cerca d’una alternativa a les vies més institucionalitzades de l’art o com planteja el mateix comissari “una subversió de la lògica del museu”.

La mostra, que compta amb 6 dispositius mòbils in situ i més de 50 casos d’estudi documentats amb imatges, plànols, explicacions, etc. té prevista una itinerància que s’iniciarà el proper mes de març a la ciutat de Maribor (Eslovènia) a on representarà Espanya amb motiu de la capitalitat europea.

-Ceci n’est pas une voiture-

L’exposició, que es pot visitar aquests dies a Vic, s’inscriu en el marc del projecte Ceci n’est pas une voiture impulsat de manera conjunta per ACVic, Can Xalant, el Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró i IDENSITAT. Això no és un museu. Artefactes mòbils a l’aguait és una de les propostes d’aquest projecte que també ha treballat en les següents fases:

FASE 1. Consulta Museus Portàtils.- (maig-juliol 2010)

Un grup d’estudiants de “Polítiques d’art contemporani: nous mecanismes de producció i gestió” del Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art (UB), va desenvolupar el tema dels museus portàtils per presentar-lo a mode de Consulta a Can Xalant (Mataró) entre maig i juliol de 2010.

FASE 2. Id Mataró Vic.- (juny-setembre 2011)

El projecte va obrir una convocatòria de residència amb ACVic i Can Xalant per a la utilització de dos “dispositius itinerants” ja existents –un remolc i una caravana- com a eina per investigar i produir un projecte d’art ambulant. Els guanyadors d’aquesta convocatòria han estat “SPOT -Servei Públic d’Optimització de Trastos-“ del col·lectiu Makea tu Vida i “Camping Caravaning, Arquitecturing” de Sofía Mataix i Miquel Ollé.

La proposta d’SPOT qüestiona l’actual cultura d’usar i llençar, el consum com a mitjà cap el benestar i la felicitat o els objectes d’un sol us, de baixa qualitat i duració programada que no tenen en compte l’esgotament dels recursos ni l’acumulació de residus. Durant el mes de setembre, SPOT s’ha transformat en un taller ambulant per recórrer els carrers de Vic tot oferint un servei gratuït d’assessoria i ajuda a la reparació, reutilització i transformació creativa d’objectes. Així, SPOT simula una campanya institucional que treballa per canviar la tendència de l’usar i llençar, posant de relleu la idea que un objecte nou no sempre és millor que un de vell i que pot tenir una vida útil més llarga del que pensem posant en mans de la ciutadania les eines per a l’aprofitament i la transformació.

Per la seva banda, “Camping, Caravaning, Arquitecturing” documenta i analitza de forma empírica i humana les arquitectures generades als càmpings a on cada usuari dissenya, construeix i personalitza l’espai segon les seves necessitats, tenint en compte que les funcions primordials són l’oci, el descans i les activitats lúdiques i socials. La proximitat de les parcel·les, el caràcter obert dels habitacles i una actitud ociosa i relaxada fomenten relacions socials entre veïns, i accions que a la vida quotidiana es realitzen en la intimitat es converteixen en públiques i compartides –menjar, higiene personal, etc.- A la primera fase del projecte la caravana ha funcionat com a laboratori de recol·lecció i gestió de dades -30 dies, 2.974 km, 15 càmpings-. Ara aquest espai mòbil es convertirà en espai expositiu de les dades processades en format de vídeo-documental.

Ambdós dispositius mòbils formen part de l’exposició que presenta ACVic.

FASE 3. Espais, trànsits i dispositius mòbils (octubre 2011)

El col·lectiu berlinès Raumlabor ha organitzat un taller al Centre Artístic de Sant Lluc per reflexionar entorn dels museus mòbils a on més d’una trentena d’arquitectes han treballat prototips de dispositius museístics mòbils.

FASE 4. Exposició Artefactes mòbils vigilen al Museu (15 d’octubre-15 de desembre 2011)

FASE 5. Jornades MNCARS Madrid (desembre 2011)

En col·laboració amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, s’organitzaran dues jornades teòriques de treball entorn els següents àmbits: Pedagogies Radicals, Altres Institucionalitats i Mobilitat i Espai Social

FASE 6. Publicació Número Especial de Roulotte

Un número especial de la revista Roulotte publicarà el projecte general Ceci n’est pas une voiture, concebut com a espai de reflexió i com a crònica-testimoni de l’experiència. Aquesta publicació contemplarà els materials de l’exposició, els tallers realitzats durant el procés així com les intervencions presentades durant les jornades al MNCARS.

Sobre ACVic

ACVic Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic per a la promoció de la creació, la investigació, la producció i la difusió de propostes vinculades a les pràctiques artístiques contemporànies. És un centre compromès amb el seu entorn immediat que treballa amb el context nacional i internacional, per difondre la seva pròpia activitat, per acollir i interactuar amb experiències, artistes i actors culturals externs, en una lògica de coparticipació en l’esdevenir global de les pràctiques artístiques contemporànies.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.