Antoni Pladevall va resumir en poques paraules la història de Sant Pere de Casserres: tres segles “de vida religiosa i social remarcable”, tres més “d’estancament i decadència” i dos d’oblit, fins arribar a l’actual recuperació. El primer d’aquests períodes –el més interessant– es pot resseguir fil per randa gràcies a la ‘Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres’, dos extensos volums que reuneixen tota la documentació del monestir conservada en diferents arxius.
La historiadora Irene Llop (Roda de Ter, 1973), professora de la Universitat de Vic, ha seguit minuciosament el rastre dels papers de Casserres, i ha recuperat una continuïtat en els arxius que l’agitada història del monestir havia estroncat.
Fins al 1074 documents escrits en llatí i en català són els que Irene Llop ha recollit als llibres, de cada un dels quals hi ha resum i transcripció, a més de la data i la procedència. La seva investigació l’ha portada a l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Comarcal d’Osona, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on estan dispersos els fons del monestir osonenc.
La sèrie arrenca des de l’any 921, abans fins i tot de la fundació del monestir, amb documents de donacions de terres (a Casserres ja hi havia hagut un castell, una església dedicada també a Sant Pere i possiblement, un nucli de pobladors). L’any 1005, el comte Ramon Borrell dóna terres per a la construcció del monestir, impulsada per Ermetruit, vescomtessa d’Osona. Aquesta família de la noblesa, que després es trasllada a Cardona, protegirà i farà créixer el monestir en els seus primers temps. “Des del primer moment, hi ha donacions de terres”, diu Irene Llop.
La majoria de la documentació fa referència “a l’administració d’aquests béns”: com es reben i com es gestionen. També hi consta la relació amb l’abadia benedictina francesa de Cluny, (Casserres va ser centre de les seves possessions a Catalunya). Al final del període estudiat, s’albira la decadència, que accentuarà la pesta negra de 1376.
Cap a finals del segle XIII, Sant Pere de Casserres havia caigut en un notable desori. Almenys això es dedueix d’un dels documents transcrits, l’acta de visita que els delegats de la casa matriu de Cluny fan al monestir, l’any 1277. Els visitadors comproven que hi ha menys monjos dels reglamentaris (7 en lloc de 12, que és el mínim), que poques vegades es fa missa matinal ni es dóna almoina o allotjament i, per si fos poc, es deuen 300 lliures a jueus de Vic, Barcelona i Manresa (els jueus van fer freqüents préstecs al monestir).
La situació és tan precària que “no hi ha blat ni per Nadal”. És clar que no poden ni demanar responsabilitats al prior, perquè “no hi és”, diu l’acta. Això sí, els visitadors no li perdonen l’absència, i el citen perquè vagi a Cluny, hi enviï els monjos novicis i, sobretot, hi porti els censos endarrerits.
Els dos volums de la ‘Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres’ no són una obra de lectura per al gran públic sinó de consulta d’estudiosos. Els ha publicat la Fundació Noguera, institució creada l’any 1974 que porta a terme una iniciativa cultural sense comparació a Europa: editar tot el patrimoni escrit de l’edat mitjana a Catalunya. Així s’assegura que perdurin aquests testimonis i es facilita extraordinàriament la feina als historiadors. Des de la seva creació, l’any 1974, la Fundació Noguera ha publicat 43 volums, entre ells el del monestir de Sant Joan de les Abadesses i el de l’arxiu de la Cúria Fumada de Vic.
Irene Llop és medievalista, i s’ha especialitzat en un capítol poc conegut de la història osonenca: la comunitat jueva establerta a Vic. La seva tesi doctoral ‘L’aljama dels jueus de Vic al segle XIII’, presentada fa quatre anys a la Universitat de Barcelona, veurà la llum properament en una publicació del Patronat d’Estudis Osonencs. Per aquest motiu, ha pogut documentar amb exactitud la relació econòmica entre el monestir i els jueus que li deixaven diners, un fet gens estrany. Els monestirs de l’Estany i de Sant Tomàs de Riudeperes també se n’havien de refiar sovint per al seu finançament.
{{ comment.text }}