Jacint Sala va publicar el juny passat el seu últim recull, “Manicomi” (Ed. Emboscall). Dels dos nous poemaris, el més extens és “Marlí”, que va obtenir el 14è premi de poesia Festa d’Elx. El jurat, que presidia l’escriptor menorquí Ponç Pons, va premiar el conjunt de 66 poemes d’aquest recull, que pren el seu nom d’un tul de seda, una fina tela “de què podrien estar fetes les ales de les papallones”, explica l’autor.
Aquesta obra consta de tres parts que es corresponen “amb els tres estadis de la vida d’aquest animal: eruga, crisàlide i papallona”. La primera, amb el títol d’”Una eruga al calaix del pa”, es remet a la vida d’adolescent de l’autor al carrer de Sant Martí de Manlleu, “on entrava en contacte amb coses que no entenia però que em començaven a subjugar”. Un període d’aprenentatge “en què toques de peus a terra sense saber on és la terra i què hi fa”.
La segona part, “Crisàlides a Waldfrieden”, és on comença “a gestar-se el pensament”, la recerca de preguntes i respostes. La referència a Rilke, poeta de referència per a Jacint Sala, apareix en el nom.
La tercera part, “Ales de marlí”, es diferencia de les anteriors –escrites en decasíl·labs i sonets– per l’ús del vers lliure, i això es correspon amb el contingut: “La papallona ja vola per ella sola”, i no té la necessitat de formes que la limitin. Marlí veurà la llum publicada per Edicions 3i4 de València.
L’obra guanyadora del 25è Premi Narcís Saguer de Vallgorguina porta per títol “Llum, encara”. La constitueixen 25 poemes inspirats en una carta que l’autor va llegir a “La Vanguardia”, on un lector s’acomiadava d’un amic mort, fent memòria de les respectives vides.
A partir d’això, Jacint Sala va construir un monòleg a dues veus i ecos de Virgili, valorant “la situació de calma a què pot arribar una persona quan té ja alguns anys”.
{{ comment.text }}