Han estat anys de feina, tants que gairebé n’ha perdut el compte: “més de 10, segur”. Joan Ferrer, filòsof i filòleg, professor de l’Escola d’Art de Vic, culminava aquest divendres un dels seus objectius intel·lectuals i vitals amb la presentació al Temple Romà del llibre ‘El pensament presocràtic. Fragments i testimonis’ (Edicions de la Ela Geminada).
Dit així, pot semblar un llibre més de filosofia, però es tracta d’una obra cabdal: la traducció al català, en un volum de gairebé 900 pàgines i per primera vegada, de les obres de tots els filòsofs grecs d’abans de Sòcrates i Plató, és a dir, els que van viure fa aproximadament 2.500 anys.
“Estem parlant del naixement de la filosofia”, diu Joan Ferrer, “uns homes que plantegen per primera vegada la qüestió del saber, la diferència entre saber i no saber”. Els fundadors “d’un gènere” i de la forma de pensament de la civilització occidental.
Joan Ferrer es va proposar de traduir-los al comprovar que els estudiants de filosofia els havien de llegir en castellà. “Em feia ràbia de veure-ho”. El que tenien a mà, a més, eren simples antologies, no un recull de la totalitat de l’obra presocràtica.
Ja llicenciat en Filosofia, va estudiar una segona carrera –Filologia Clàssica– per poder accedir a la font original en grec antic, i també alemany, per poder entendre l’única traducció íntegra que hi ha en una llengua moderna.
Després va començar a traduir, amb constància. No és fàcil fer-ho, perquè d’alguns presocràtics se’n conserven només fragments escassos: “És com un plat que s’hagués trencat, o com els temples de la Grècia clàssica: a alguns només els falta una cornisa, d’altres només en queda la base”, diu Ferrer.
Per això es parla de fragments. O de testimonis, si els que ens ha arribat és tan sols la cita d’un autor posterior. “D’aquells que en queda poc, en podem meditar la paraula”, afirma el traductor. Els textos d’aquests filòsofs són, en alguns casos, en vers.
“A l’antiga Grècia, el llenguatge poètic és el més antic, el model és el patró d’Homer a l’Odissea. En aquell moment històric, filosofia i literatura no caminaven gaire lluny. Joan Ferrer va decidir que els textos poètics també s’havien de traduir en poesia, “perquè si no, se’n priva al lector”. I en aquest cas, va utilitzar com a model l’hexàmetre, el vers amb què Carles Riba va traduir, justament, l’Odissea.
La resta és tan senzill –o complicat– com traduir “intentant millorar les traduccions ja existents”. El lector que conegui el grec antic podrà confrontar la doble versió: el grec antic a l’esquerra, i el català a la dreta.
{{ comment.text }}