La galeria El Carme exposa una mostra de l’abundosa producció de Seguranyes en dibuix, pintura i escultura. És aquesta última vessant la que l’ha fet més conegut, tot i que mai no ha deixat de treballar-les totes, i d’integrar-les en un mateix procés creatiu.
La figura és el centre de l’obra de Seguranyes. Figura femenina que treballa sempre amb model. “Tot i tenint model, costa molt de fer-ho, de donar-li bé les proporcions i volums”, explica. Tot i això, no es tracta d’una còpia: “Després, l’idealitzes a la teva manera”. El cos humà és sempre igual i distint a la vegada: “La mateixa pose feta per una model o una altra té un atractiu diferent”, diu Seguranyes.
La seva visió del nu és sempre “respectuosa”, i tractada “amb delicadesa”. dins dels cànons clàssics. Per a un artista que ha treballat molt en l’àmbit de l’art religiós, el cos humà no deixa de ser “una obra de Déu”. En el tractament que en fa, és inevitable també veure-hi la petjada del noucentisme, dels ideals de la bellesa mediterrània tal com la va plasmar, per exemple, l’escultor olotí Josep Clarà. “Sempre li he seguit l’obra amb admiració”, explica. Fins i tot el va conèixer personalment, i va tenir ocasió de mostrar-li les seves primeres obres.
Convençut que “un artista ha de ser, abans de tot, un bon artesà”, Seguranyes té un domini tècnic que li permet treballar amb els més diversos materials: modelatge en fang –del que surten les escultures en bronze–, talla en fusta, escultura en pedra… I en el dibuix, sanguina, carbó o sèpia, a part de la pintura. Dibuix i pintura tenen molt a veure amb la seva obra en tres dimensions, tant que ell mateix parla de “pintura d’escultor”. Les figures femenines destaquen sobre fons neutres, on res no distreu l’atenció de qui les contempla: és així com l’artista desafia el repte de plasmar la perfecció.
Joan Seguranyes és autor d’algunes escultures públiques ben conegudes a Vic. La figura de l’Estudiant, a la plaça de Don Miquel de Clariana, té una placa on consta la seva autoria. Menys sabut és, per exemple, que també va esculpir el sant Pere que presideix la façana de la catedral de Vic, per encàrrec del doctor Eduard Junyent.
{{ comment.text }}