Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Jordi Conill, art en maduresa

De Prats de Lluçanès, exposa per primera vegada la seva pintura a la sala BM.

  • El 9 Nou
  • 12/09/2014 | 20:14
  • 0

La pintura ha estat present en la vida de Jordi Conill, no només perquè és professor d’història de l’art sinó perquè l’ha exercida des de jove. Però no ha estat fins ara, als 56 anys, que veu la llum per primera vegada en una exposició. “Ara em sento convençut del que estic fent”, explica mentre penja els quadres a la galeria vigatana BM, on inaugura aquest divendres. S’hi veuran una trentena llarga de quadres, una mostra que recull sobretot el seu treball en els últims dos anys.

Conill havia pintat de molt jove, intensament. Va deixar els pinzells i va provar altres camins, fins que ha tornat a la pintura, des de fa quatre anys, com a forma d’expressar la creativitat. “La paraula és molt manejable, pot ser malèvola… en pintura, arriba un moment en què has de sintetitzar un llenguatge, un món, i això m’agrada”, explica. I el seu és un món carregat de simbolisme, de metàfores vitals que prenen cos en la pintura, tot i que a l’espectador no li és necessari conèixer aquestes claus per gaudir-ne.

Conill crea una iconografia personal, amb personatges que d’alguna manera són ell mateix. Figures que tenen un origen, si més no, curiós: “Som fills d’aquella generació que no dibuixava a l’escola, ens deien allò de con un 6 y un 4 aquí tienes tu retrato… doncs aquests personatges neixen del sis i el quatre, és com un petit homenatge”, explica l’artista. Tenen protuberàncies –crestes– que són “reflexos de la vida”, alguns estan collats al terra… i parlen de situacions vitals, des dels desitjos a les crisis, des del sexe a la religió, els desitjos o la introspecció. “La meva pintura és la vida personal, el que penses, el que vius…”.

Conill ha trobat un llenguatge personal que, tècnicament, resol en una pintura de cromatisme ric i contrastat, treballada amb pinzell però també amb elements punxants –forquilles– i de traç volgudament imprecís en els contorns, amb l’ús d’acrílics, tintes i també esmalt d’ungles. Acostuma a traçar idees en formats petits que, quan agafen solidesa, es converteixen en quadres més grans. En qualsevol cas, amb el resultat d’una inequívoca modernitat.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.