Futbol
Hoquei
Motor
Poliesportiu

Josep Jufré: “Amb el temps van sortint ciclistes que volen provar de competir i els has de donar l’oportunitat perquè puguin fer-ho”

L’ex ciclista professional Josep Jufré és el director i el creador de l’Escola Ciclista de Vic, que vol otenciar el ciclisme de base i fer gaudir de la bici als més joves. El projecte va néixer el 2012 i l’any que ve estrenarà un equip de competició comarcal de carretera.

El 9 Nou
02/11/2015

Gràcies a l’esforç dels educadors i a la passió pel ciclisme que hi ha a la comarca d’Osona, l’Escola Ciclista Josep Jufré és ja una realitat, una fàbrica de somnis pels joves que s’ho passen bé tot pedalant i aprenent els valors d’un esport tan sacrificat.

– Després de tota una vida dedicada al ciclisme, amb 13 temporades com a professional d’un esport tan exigent, va tenir sempre clar que volia seguir dedicant-se al món de les dues rodes?

– Sí, des del principi ha sigut el meu modus vivendi. Vaig estar molts anys fent el que a mi m’agradava. No ha estat mai una feina, sinó un hobby professional. Tenia clar que amb tot el que m’ha aportat el ciclisme, amb alguna cosa hi havia de tenir continuïtat. Ha costat, però al final sembla que he trobat la línia que vull seguir.

– L’escola ciclista que actualment porta el seu nom va néixer l’any 2012. Com va sorgir la idea de fer una escola de ciclisme a Vic, feia temps que ho portava al cap?

– Em vaig preguntar què podia fer jo pel ciclisme i de seguida vaig veure que l’escola podia ser una sortida. Sabent que aquí a Vic hi havia un circuit tancat, amb un espai increïble i un entorn immillorable, em va facilitar les coses, era perfecte per començar el projecte de l’escola. Vam començar per Setmana Santa de 2012 amb un campus, amb l’idea d’ensenyar-los i perfeccionar la seva tècnica, però sobretot, que s’ho passessin bé amb la bici.

– Va ser una projecte personal o les institucions com l’Ajuntament de Vic, la Federació Catalana de Ciclisme o la UC Vic hi van jugar un paper important?

– Sí, no em van posar cap trava. Jo sóc soci de la UC Vic fa molts anys i ells tenien l’accés al circuit. Vaig parlar amb l’ajuntament i no hi va haver cap problema, al contrari, ells encantats que ho dinamitzes.

– Tres anys després de la seva obertura, creu que s’han complert els objectius de l’escola, se sent satisfet?

– La veritat és que sí. Si m’haguessin dit fa tres anys que avui tindria 60 o 70 nens a l’escola, quasi que no m’ho hagués cregut. Al principi va costar, vam començar amb vuit nens i hem anat pujant.

– Fa poc l’escola va passar a portar el seu nom, és un orgull afegit a la tasca que desenvolupa?

– L’escola va començar amb el nom d’Agafa’t a la Bici, amb la idea de conscienciar a la societat de què els nens podien agafar la bici també entre setmana. Mica amb mica, com que tot es va professionalitzant i volem obrir-nos a nivell competitiu, això requereix de patrocinis. Els patrocinadors busquen un referent darrere de l’escola i vam creure que era important definir-la i que portés el meu nom.

– Si no vaig errat, l’edat és de 4 a 18 anys? Com organitzeu les diferències de nivells i edats?

– Aquest any ja comencem als tres anys, no era la meva intenció, però hi havia pares i mares que m’ho van proposar i així ha sorgit. Tenim aquest grup de 3-4 anys, que fem una hora els dilluns. El gran gruix és al grup del mig, de 5 anys als 14, els distribuïm depenent del nivell i les expectatives que té cada nen. Dimecres i divendres és quan treballem amb els grans, que arriben dels 12 fins als 16 anys. Hi ha dos grups, un més de competició, enfocat a nanos que competeixen en carretera i un altre grup més lúdic, que fan rutes de BTT.

– No només toqueu el ciclisme de carretera, sinó que també es fa BTT, ciclocròs… Quines activitats realitzen els nois que venen setmanalment a l’escola?

– Fem una mica de tot, a l’escola tenim tècnics titulats i seguim una programació pròpia basada en la meva experiència del que necessita una escola. Fem exercicis, circuits, jocs on el que importa és que el nen s’ho passi bé i gaudeixi, que estigui motivat en tot moment, que no entri a la monotonia. Equilibris, circuits de resistència, superar dificultats a l’exterior, conèixer la natura, l’entorn, saber l’argot ciclista… cada dia intentem aportar coses noves.

– Es porten ells la bicicleta o les proporciona l’escola?

– En principi la porten tots ells, però estem veien que tenim demanda de nens que volen fer carretera a edats molt petites i no en tenen. El mateix ens passa amb el BMX. El que l’escola vol intentar és tenir bicicletes de lloguer perquè ells puguin arribar a conèixer totes les modalitats. És un projecte que tenim de cara al futur.

– El Mas de Bigues és la seva base d’operacions. De quines instal·lacions disposeu?

– Hi ha una pista asfaltada de mig quilòmetre, partida amb un altre circuit més petit. L’any passat vam construir la pista de Pump Track, que és un BMX però amb bots més petits. Aquesta temporada d’hivern hi hem construït una pista permanent de ciclocròs. Tot això a més de la casa i l’entorn que tenim, que és brutal. A 500 metres ja ets a peu de la muntanya.

– Tenen també un circuit de ciclocròs, forma part de l’escola o hi pot accedir tothom?

– Forma part de l’escola però hi pot accedir tothom. Hi ha un horari i uns dies de la setmana oberts als adults. Hi ha un enllumenat molt potent i això ens permet tenir-lo obert al vespre.

– Totes les activitats són a l’aire lliure amb la bicicleta o bé realitzeu xerrades, classes teòriques de ciclisme, alimentació, seguretat viaria…

– Sí, el dia que fa mal temps o plou ens quedem al Mas i fem xerrades amb un projector. Expliquem seguretat viària, mecànica, modalitats de la bici… intentem concentra-ho en aquest dies per no atabalar als nens amb classes teòriques, ha de ser una cosa molt amena.

– A banda de l’activitat durant el curs acadèmic dels nois, també organitzeu diversos campus de ciclisme. Venen els mateixos nois de l’escola o s’ho van parlant entre els amics i teniu més participants en els campus?

– Els campus ens han ajudat molt. En fem tres a l’any, un per Setmana Santa, un al mes de juliol i un al setembre. Ens va molt bé per donar-nos a conèixer, per nens que durant l’any practiquen un altre esport i en canvi en aquest mesos aprofiten per fer bici.

– L’escola té una vessant formativa i lúdica, com a activitat extraescolar, i una altra de més competitiva, amb els alumnes de més edat. Una d’elles és més important que l’altre o es treballen per igual?

– No en prioritzaria cap. Jo sempre he donat importància al ciclisme, al ciclisme de base, el lúdic, el saludable, per fer esport. Així vam començar i així ens definim com a escola. Amb el temps van sortint corredors i ciclistes que volen provar de competir i els has de donar l’oportunitat perquè puguin fer-ho. Tot i que de moment no és l’activitat principal de l’escola.

– Esforç, constància, joc net, no rendir-se… Creu que el ciclisme és ideal per transmetre els valors de l’esport als més joves?

– Sí, penso que sí, a mi personalment el ciclisme m’ha aportat aquests valors. És un bon lloc per aprendre’ls. En tot moment els hi pots recordar als nanos, però el que va fent ciclisme, els acaba adquirint de forma inherent.

– A banda de la branca formativa de l’escola, tenen en marxa un projecte d’equip comarcal de carretera Cadet i de Júnior per anar a competir. En quin punt es troba aquest projecte?

– Esperem que pugui ser possible aquest 2016. Començaríem amb cadets de carretera i llavors es complementaria amb un equip júnior al 2017.

– A part d’aquesta, tenen altres idees o iniciatives en ment pel futur de l’escola?

– L’escola s’ha de seguir nodrint i donant a conèixer. Amb activitats, esdeveniments, competició… ens queda pendent organitzar alguna cursa a nivell competitiu i vincular-nos encara més amb el tema popular, amb pedalades, marxes… També ens motiva crear una “baby”. A nivell d’escola hem d’introduir més la part popular.

– Considera que a la comarca d’Osona agrada el ciclisme?

– Sí, crec que sí, i a més ara hi ha un boom. Hi ha molta gent que practica ciclisme en les seves diferents modalitats. La prova la tenim en què hi ha moltes botigues de ciclisme i totes elles van funcionant. És una bona zona, per la gent i per l’entorn, que és molt bo. Tot i la boira, el fred de l’hivern… pel caràcter que tenim els osonencs, ens agrada anar amb bici.

– Parlant més a nivell de tot Catalunya, com veu el ciclisme català de base en aquests moments?

– Crec que ha tocat fons i ara s’està remuntant. A les escoles de ciclisme cada vegada hi ha més nens, se n’estan creant de noves, hi ha gent que s’interessa per ser tècnic. La prova la tenim en els molts practicants de ciclisme que hi ha, els pares veuen una opció d’esport pel seu fill. Mica en mica anirà a més.

– I en l’àmbit professional, amb noms que apunten alt com David de la Cruz, Marc Soler, Jordi Simón…

– Són corredors molt bons que tenen lloc al camp professional, ho estan demostrant amb nota. El que em fa una mica de por és aquesta època que hem passat, que no hi ha hagut ciclisme de base ni gaires competicions. Durant uns anys costarà, però ara s’està treballant molt bé, sobretot en infantils i cadets. Així que potser hi haurà una època complicada després d’aquesta generació, però amb el temps es tornarà a recuperar.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 870 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't