Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La biblioteca de Domènec Torrent i Garriga enfronta l’Ajuntament de Manlleu i el nét de l’escriptor

El fons bibilogràfic que guardava la família de l’escriptor Domènec Torrent i Garriga és motiu de controvèrsia entre l’actual propietàri, Agustí Torrent, el nét de l’escriptor, i l’Ajuntament de Manlleu. Torrent pretén instal·lar la biblioteca al mas Cal Batlle, si li deixen fer un restaurant.

  • El 9 Nou
  • 30/08/2010 | 14:00
  • 0

L’any 1921, moria a Manlleu el notari i escriptor Domènec Torrent i Garriga, i deixava enrere tota una vida dedicada a l’estudi de la història de la vila i una col·lecció d’obres que han estat de referència obligada en l’àmbit local fins a finals del segle XX.

El seu llegat cultural també es concretava en una extensa biblioteca, de més d’un miler de volums, que la família ha conservat fins a l’actualitat.

El futur d’aquest fons bibliogràfic és avui motiu de controvèrsia entre el seu actual propietari, Agustí Torrent i Wittek –únic nét de Torrent i Garriga– i l’Ajuntament de Manlleu.

Després de molts anys en una casa del carrer del Pont de Manlleu, on residia una filla de Domènec Torrent, la biblioteca va ser traslladada a Barcelona quan va passar a mans de la següent generació: “Actualment la mantinc i està al meu despatx”, diu Agustí Torrent.

Ell mateix va establir un primer contacte amb l’Ajuntament de Manlleu, l’any 2006, per proposar una cessió de la biblioteca, ni que fos parcial, “perquè em va semblar que era el destí ideal”.

En aquell moment, segons Torrent, l’Ajuntament no va ser capaç de proposar una ubicació “digna” per als llibres, i les negociacions es van refredar. Fins i tot va escriure una carta a l’alcalde, Pere Prat, exposant la seva sorpresa “per aquest desinterès”.

A la vista d’això, Agustí Torrent va proposar d’ubicar-la a Cal Batlle, un mas de la seva propietat situat a la sortida de Manlleu en direcció a Torelló.

La biblioteca ocuparia un edifici annex al cos principal de la casa de pagès, que Agustí Torrent ha reformat per convertir-la en un restaurant.

Però aquí també divergeixen el seu criteri i el de l’Ajuntament. Cal Batlle està inclòs en el Pla Parcial del Mas, actualment en tràmit d’aprovació, i mentrestant no s’hi pot posar cap activitat en marxa. Agustí Torrent no vol traslladar-hi la biblioteca mentre la casa no tingui masovers i activitat, “perquè estaria abandonada i amb risc d’actes de vandalisme”.

La possibilitat que la biblioteca torni a Manlleu, per tant, queda a expenses de qüestions més relacionades amb l’urbanisme que amb la cultura.

L’Ajuntament insisteix, precisament, en la necessitat de desvincular les dues qüestions: “No té res a veure una cosa amb l’altra”, afirma l’alcalde, Pere Prat, que vol tractar el pla parcial d’El Mas “com a tema exclusivament urbanístic”.

La tramitació d’aquest pla “segueix el seu curs”, i actualment ja s’ha constituït la junta de compensació. Pel que fa a la biblioteca, Pere Prat proposa que “si hi ha tanta generositat, consideri la cessió”, perquè l’Ajuntament no la vol “com a moneda de canvi per a beneficis urbanístics”.

Respecte als contactes establerts ara fa quatre anys, assegura que “mai no es va acabar de concretar res”.

L’OBRA DE DOMÈNEC I TORRENT ERA REFERÈNCIA OBLIGADA EN ELS ESTUDIS LOCALS

L’obra de Domènec Torrent i Garriga va ser la font més fiable de coneixements sobre Manlleu fins que l’any 1976 Esteve Gaja va publicar Història de Manlleu i, posteriorment, van arribar les aportacions de la moderna historiografia.

Nascut l’any 1844 a la vila, havia estudiat Dret a Barcelona i s’havia llicenciat Saragossa. Després d’exercir com a jutge municipal de Manlleu des del 1871, va enfocar la seva carrera a la notaria, i va obtenir la plaça de Ribes de Freser, on va exercir fins al 1884. D’aquí va tornar a Manlleu, d’on ja no s’havia de moure més fins al 1921, any de la seva mort.

Domènec Torrent, recordat avui a Manlleu amb un carrer que porta el seu nom, va ser autor de llibres com Manlleu: croquis para su historia (1893), Las leyendas de mi pueblo (1902) –la seva obra més coneguda–, Història de l’ermita de Sant Antoni de Ribas ab apèndixs i goigs (1919), fruit de la seva relació amb la població del Ripollès.

Bona part del seu treball es troba també escampat en publicacions com El Ter, El Record o El Pirineu Català. Domènech Torrent va ser també molt actiu en entitats com el Centre Català de Manlleu i l’Associació Catalanista Rafael de Casanova, que va fundar i presidir.

L’Ajuntament, com a reconeixement de la seva tasca, el va nomenar cronista oficial del municipi l’any 1892.

ELS LLIBRES D’UN HOME POLIFACÈTIC

La biblioteca Torrent i Garriga consta, aproximadament, d’uns 1.200 o 1.300 volums i, segons els estudiosos que l’han treballada, és un bon reflex de la personalitat de qui la va formar, “un home polifacètic i llegit que estava plenament al dia”.

En no incorporar-hi noves obres, a partir de la mort del seu creador, la biblioteca Torrent i Garriga va quedar congelada i permet conèixer bé les inquietuds de l’erudit manlleuenc i les seves relacions amb personatges de l’ambient cultural de l’època, entre finals del segle XIX i principis del XX.

La literatura hi és representada per noms com Martí Genís i Aguilar, de Vic, o Narcís Oller, el novel·lista més destacat del moment, que havia signat i dedicat al manlleuenc un exemplar de la primera edició de La Febre d’Or.

De fet, la majoria d’autors de la Renaixença i el Modernisme hi són representats. La literatura constitueix una bona part del conjunt, amb gairebé mig miler de títols. L’interès de Torrent i Garriga, però, també abastava la història, la filosofia, la filologia i la lingüística, la religió, les ciències exactes o les aplicades, a part de les qüestions jurídiques i notarials i la temàtica local manlleuenca.

Els títols són “seleccionats”, fruit d’una tria, i això confereix al fons Torrent i Garriga una qualitat poc usual entre les biblioteques de l’època.

El fons no consta únicament de llibres. També s’hi conserven la major part dels manuscrits d’obres del mateix Torrent i Garriga. Al cronista manlleuenc se li deu, per exemple, la primera transcripció que es va fer de l’acta de consagració de Santa Maria de Manlleu, datada l’any 906, i un esbós per a una gramàtica catalana redactat l’any 1896.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.