Les excavacions de la cova del Toll i la cova de les Teixoneres de Moià que s’han dut a terme durant el mes d’agost han donat resultats que permeten avançar en el coneixement de la vida dels homes de neanderthal que la van habitar. Els treballs han anat a càrrec d’un equip de 25 persones dirigit per Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Els dos fogars –restes d’una foc a terra on s’haurien cuinat aliments i al voltant de la qual es reunien els habitants de la cova– van aparèixer separades per poca distància. Al voltant d’aquests fogars han aparegut restes d’animals cremades, vestigis d’un àpat dels neanderthal. La troballa es considera d’una extraordinària importància perquè permetrà conèixer “quants individus formaven el grup, de què s’alimentaven i com preparaven el menjar”, expliquen els arqueòlegs en un bloc creat per al seguiment dels seus treballs (http://blogs.sapiens.cat/neandertal/). A més, a través de l’anàlisi dels carbons, podran “recrear el paisatge vegetal de l’entorn més immediat”.
La troballa semblaria indicar que el grup humà que habitava la cova de les Teixoneres podria ser més extens del que s’havia pensat fins ara. En qualsevol cas, el foc “és un indicador, a més de tècnic, cultural”, i confirmaria els indicis que els neanderthal no estaven tan lluny de l’homo sàpiens.
Entre els 7.000 objectes trobats i classificats, hi ha nombrosissímes restes animals, que ara caldrà analitzar. Tot i això, una primera conclusió dels arqueòlegs és que la cova de les Teixoneres va ser hàbitat d’homínids, d’óssos de les cavernes i de hienes, tot i que possiblement no haurien arribat a coincidir en els mateixos moments ni en el mateix espai de la gruta (els homínids se situaven a prop de l’entrada, buscant la llum, i els animals, a la part interior). De fet, no s’ha trobat cap evidència d’enfrontaments entre els uns i els altres.
{{ comment.text }}