Un establiment emblemàtic de Manlleu celebra un segle de vida. La carnisseria i xarcuteria Can Cerilles, que va néixer com un establiment de queviures, va obrir les portes l’any 1911. 100 anys després, la quarta generació manté viva l’activitat.
La llonganissa, i tota la família dels embotits curats com somalla o fuet, segueixen sent el producte estrella d’un negoci familiar que és conegut més enllà de la comarca d’Osona.
“Quan el mercat d’aquí està saturat vendre a fora és un baló d’oxigen”, explica Josep Terradellas, besnét dels fundadors del negoci, que deixa clar que “només” amb producció de qualitat els establiments artesanals poden sobreviure.
De fet des de Can Cerilles destaquen la “fidelitat” com un dels elements clau per a la bona salut del negoci. Terradellas assegura que molta de la seva clientela podria “detectar” una llonganissa de “fora de casa”.
Can Cerilles no va néixer ni amb la seva activitat actual i en el seu actual emplaçament. Els fundadors van venir del Moianès i van començar “de zero” al carrer de l’Horta d’en Font. Hi venien vi “a doll”, fruites i verdures i altres productes d’alimentació.
Alguns d’aquests productes es compraven “a l’engròs” al mercat de Vic per ser revenuts al detall. Precisament dels fundadors sorgeix el nom popular de l’establiment. El fet que la fundadora fos una dona “prima com una cerilla” va fer que popularment es conegués així la família, tal com expliquen des d’aquest establiment.
Posteriorment es va traslladar al seu actual emplaçament, al carrer de la Cavalleria. La tercera generació és la que es va iniciar en el porc. El pare de Josep Terradellas va aprendre a “desfer” porc a Can Puig.
Des de llavors han anat apostant per un producte de proximitat perquè els animals es crien en una granja familiar i es maten en un escorxador de la Vall del Ges, de manera que “tant l’animal com la canal fan pocs quilòmetres”. Des que van començar fins ara, l’elaboració de la llonganissa ha evolucionat, tot i que “l’essència segueix sent la mateixa”, explica Terradellas.
De fet eines com els assecadors artificials han canviat les condicions de producció perquè abans –“només depenen del clima”– a l’estiu no hi hauria hagut producció.
El consum de llonganissa, però, ha canviat en aquests 100 anys. Terradellas havia sentit explicar a casa seva que abans un quilo de llonganissa equivalia a la paga d’una setmana a la fàbrica del Cordó. Ara amb “cinc o sis euros” pots comprar una llonganissa.
Tot plegat l’ha convertit en un producte “assequible” a tothom. Ara que s’han intensificat els missatges sobre els perills del colesterol o el consum de carn, des de Can Cerilles són clars: “Si no porta colesterol no pot ser llonganissa perquè els greixos animals porten colesterol.
Ara, una cosa és menjar llonganissa i l’altra excedir-se en el seu consum”, apunta Terradellas. I és que “totes les masses piquen”, conclouen des d’aquesta botiga centenària.
{{ comment.text }}