Es tracta d’una singular iniciativa que, des de 1987, forma part del conjunt de la Festa Verdaguer, actualment Quinzena Literària Verdaguer.
El reconeixement ha estat rebut amb gran “satisfacció” des de l’Ajuntament, la Fundació Jacint Verdaguer i l’associació Amics de Verdaguer, l’entitat que va introduir aquesta novetat a la festa.
De fet, des de la Fundació s’havia tramitat la possibilitat que fos tota la Festa Verdaguer, que data de 1953, la que fos declarada d’interès nacional, “però ens van argumentar que faltava una litúrgia més definida”, amb la qual cosa es va centrar la petició en la Festa de l’Arbre de Maig, “per la seva singularitat”, explica Carme Torrents, directora de la Casa Museu.
Amb aquesta festa, l’associació Amics de Verdaguer va voler retre homenatge al valor simbòlic de l’arbre en llocs de muntanya, tal com Verdaguer recull en la seva obra –l’arbre de maig és el que presidia moltes de les festes majors pirinenques–. El 1986 se’n va fer un primer assaig i, des de 1987, aquest element natural ha estat el símbol del principi i la fi de la festa.
Després de gairebé 30 anys, la iniciativa ha anat adquirint la seva pròpia litúrgia (complement). Una litúrgia que, a partir d’ara, passa a tenir interès nacional.
{{ comment.text }}