Són bastants els usuaris que han expressat la seva opinió sobre aquesta qüestió a les xarxes socials, obrint-se amplis debats. Alguns d’ells, però, també han expressat la seva indignació amb els mitjans per incidir-hi tant. Una usuària deia a Facebook: “Sou uns pesats. Podeu posar notícies de veritat? Serà que no hi ha notícies importants a destacar”. Aquest és només un exemple dels varis que podem trobar a les xarxes.
El que és clar és que el cas d’una parella tenint relacions sexuals públicament a una andana de metro és un acte incívic com qualsevol altre i és normal que sigui notícia als mitjans de comunicació. Tot i així, el problema arriba quan s’ignoren altres temes més trascendentals i se’n comença a parlar continuadament i durant diversos dies de manera que qualsevol novetat que estigui més o menys relacionada amb el tema, acabi sent notícia. Després d’aquest “escàndol” tots haurem vist altres notícies com la de la dona orinant a la porta d’un vagó a Barcelona o altres casos de sexe públic al metros d’altres ciutats del món.
El 26 d’abril Nació Digital va publicar, en titular, una declaració d’un testimoni recollida de RAC1 que deia el següent: “ÀUDIO Un testimoni del coit al metro: «No sabem si era una cosa molt voluntària»”. Obrint amb aquest titular el diari podia donar peu a especulacions donant a entendre als lectors que la noia podia haver estat forçada. Això ha acabat indignant encara més a la gent. Alguns internautes s’han queixat públicament preguntant-se per què els testimonis no van fer res si la noia podia estar sent violada. Això exemplifica de quina manera els mitjans de comunicació poden buscar el sensacionalisme amb l’única intenció d’aconseguir més visites, encara que això se salti les normes de l’ètica periodística.
{{ comment.text }}