Els visitants tindran aviat un nou atractiu per veure Ripoll. Es tracta de la necròpolis del monestir, que després d’adequar-la i posar en valor totes les restes que hi ha, es preveu obrir-la al públic aquesta tardor. Per una banda, s’hi podran veure un total de 64 tombes que daten de diferents segles i, per l’altra, els fonaments de la capçalera del monestir “de l’època de l’abat Oliba”, segons l’arquitecte ripollès que ha dirigit els treballs, Josep Arimany.
Per fer visitable la necròpolis del monestir “no s’ha hagut d’excavar absolutament res”, explica Arimany, “sinó que s’ha respectat tot el que ja s’havia excavat anteriorment, i s’ha netejat i adequat per les visites”. Per evitar caminar sobre el mateix terra, “que s’hagués aixecat tot i empolsinat de mala manera”, s’ha instal·lat una passarel·la sobre el nivell de les tombes que és totalment reixada “perquè les que queden a sota es puguin veure”. També s’ha tingut molt en compte la il·luminació: “Per una banda, el sota de la passarel·la quedarà totalment il·luminada i també es posaran punts de llum als elements que s’han de destacar”. Per últim, també hi haurà faristols on s’explicarà què es pot veure a la necròpolis. Arimany recorda que fins ara aquest espai era com un magatzem del mateix monestir i que, per tant, s’ha hagut de fer un gran treball de neteja de les pedres “una per una i utilitzant raspall de dents, pinzell i aspirador”. Perquè es pugui continuar mantenint amb bon estat i net, Arimany ja avisa que les visites hauran de ser guiades “i controlades, sense grups massa nombrosos”. La necròpolis també compta amb un sistema de ventilació “perquè aquí dins hi ha una condensació bestial”.
Les tombes més antigues que es poden veure al recinte són dels segles VII-VIII “però no sabem si eren cristianes o no, perquè no hi ha creus, tot i que sí que alguna tomba en té una de malta”. Les tombes es van trobar unes sobre les altres i, per tant, cada nivell correspon a un segle diferent. Arimany explica que quan Elies Rogent va fer la restauració del monestir al segle XIX “ja sabia de l’existència d’aquesta necròpolis”. Als anys 70 “gent del poble va començar a buscar aquest cementiri i van entrar per la finestra del centre de l’absis, on van trobar el reliquiari, que corresponia a sota de l’altar major”, explica Arimany. Van començar a treballar-hi fins que es va decidir treure el mosaic de l’altar major per aixecar tot el terra de la capçalera del monestir i així excavar a la necròpolis. A part de les tombes, però, Arimany també fa notar la importància d’altres elements que es poden veure en aquest espai. “Hi ha els fonaments de la capçalera del monestir que daten de l’època Oliba i, per tant, són els originals”, diu Arimany, que afegeix que “es pot veure que estaven molt avançats a l’època perquè en aquestes dates del romànic no es coneixia cap església o temple que tingués els fonaments arriostrats com aquests”. El mateix diu del treball de les arestes que hi ha als murs.
{{ comment.text }}