Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La música és la protagonista de la sisena novel·la de Blanca Busquets

L’autora va presentar ‘La casa del silenci’ al Temple Romà de Vic.

  • El 9 Nou
  • 09/04/2013 | 14:15
  • 0

La música ha envoltat la vida de Blanca Busquets, però fins ara no havia aparegut en la seva obra. A ‘La casa del silenci’ (publicada per Random House al segell Rosa dels Vents), sisena novel·la de l’escriptora, n’és l’autèntica protagonista. La música impregna les vides dels quatre personatges a través dels quals Blanca Busquets explica la història. Un violí que passa de mà en mà –un Steiner del segle XVII– i una peça extraordinària –el Concert per a dos violins de Johann Sebastian Bach– són els altres eixos musicals del relat.

‘La casa del silenci’ és la història de dues dones enamorades del mateix home, un director d’orquestra que va fugir de l’antiga Alemanya comunista, abans de la caiguda del Mur de Berlín. Teresa i Anna són totes dues violinistes, i totes dues han d’interpretar el Concert per a dos violins sota la direcció d’ell. Blanca Busquets portava aquesta trama al cap des de feia temps: “És una peça on sembla que els dos violins es persegueixin, tenia ganes d’escriure una novel·la sobre això”. El violí és un instrument trobat, apareix llençat per equivocació i acaba en mans d’una de les dones, la Teresa, a qui canviarà la vida: la converteix en violinista, “descobreix que és música i no ho sabia”. Hi ha també els que s’han trobat amb la música de manera més forçada, com la seva rival Anna, “i la tenen com a única sortida de la seva desesperació”. I encara una tercera dona, la Maria, minyona del director i tocada pel geni de la música popular. El quart personatge és Mark, fill del director exiliat i també director ell mateix.

Les quatre visions es van alternant en els capítols de l’obra, cada un dels quals està encapçalat pel nom del personatge que l’explica. El lector construeix la seva pròpia interpretació encaixant de mica en mica aquestes quatre perspectives: “M’agrada parlar amb més d’una veu”, diu Blanca Busquets. L’autora se serveix de la seva pròpia experiència per donar total versemblança al relat. Com a integrant de la Joventut Percussionista de Catalunya havia viatjat als anys 80 per diferents països d’Europa fent concerts, entre els quals els que encara estaven a l’altra banda del teló d’acer, com Txecoslovàquia o Polònia. “Allà em vaig adonar que la música trencava totes les barreres, i que era la salvació de molta gent en unes societats tristes”, diu l’escriptora. La seva vinculació al Festival de Cantonigròs –el dirigeix el seu pare– també li ha facilitat “conèixer gent d’aquests països”. Blanca Busquets reconeix que “a casa es menja música”, malgrat que fins ara “no l’havia posada mai en un llibre”. Bach, Mozart i Richard Strauss són la seva tríada de compositors preferits, i per això no va haver de pensar-se gaire la peça sobre la qual construeix la novel·la. El títol, en canvi, va sorgir per contrast: en la casa del director d’orquestra on la Maria entra com a minyona no s’hi sent música. Al contrari, hi ha silenci: “L’habitació on estudia música el director és aïllada”. I també és una imatge literària: “Els silencis guarden moltes coses amagades”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.