Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La noia que es va fer passar pel seu germà per poder treballar

La hist√≤ria de lluita de l‚Äôafganesa Nadia Ghulam ha tornat aquests dies al TNC amb ‚ÄėNadia‚Äô, un documental esc√®nic que explica la seva vida.

  • El 9 Nou
  • 19/02/2016 | 15:30
  • 0

Amb només 8 anys, la infantesa de la Nadia es va esvair. Un bombardeig durant la guerra a Kabul, el 1993, va destruir casa seva i li va desfigurar totalment la cara. Resultat: sis mesos en coma a l’hospital, d’on va haver de marxar en plena recuperació, amb la cara deformada per les cremades i les ferides encara obertes. Però no tenia altra opció, havia de fugir i intentar posar-se fora de perill per la guerra que continuava. Juntament amb la seva família, va haver d’intentar sobreviure en una ciutat devastada i sense esperança.

I és que és impossible sobreviure sense diners. I en un país controlat pels talibans, és impossible sobreviure sense un home a casa, perquè les dones tenen prohibit posar-se a treballar. Aquest era el gran problema a la família de la Nadia. El seu germà havia mort, i el seu pare patia problemes greus de salut que l’impossibilitaven exercir cap feina. Només hi eren ella, la mare i les seves germanes petites.

√önicament existia una possibilitat, i la Nadia, amb nom√©s 11 anys, ho va tenir clar: es faria passar pel seu germ√† Zelmai i exerciria d‚Äôhome de la casa. La ‚Äúmentida‚ÄĚ havia de durar unes setmanes, mesos com a molt, per√≤ va acabar durant deu anys. Amb robes velles de pag√®s i un turbant per cobrir-se el cap (i un llapis per dibuixar-se barba m√©s tard) va poder evitar que la seva fam√≠lia mor√≠s de gana. Des dels 11 anys fins als 21, la Nadia Ghulam va haver de viure com un noi. Fet, que, paradoxalment, li va comportar viure amb molta m√©s llibertat de la que sentia sent ella mateixa.

Ara, després d’una llarga i dura vida treballant sense poder mostrar-se al món com a Nadia, des del 2006, la seva història pertany també a Catalunya. Gràcies a l’ajuda d’una ONG, va ser acollida per una família a Badalona per sotmetre’s a noves operacions de reconstrucció del rostre. Des d’aleshores, ha divulgat aquí la seva experiència. Primer en un llibre, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana; més tard amb un documental; i al 2014, al festival Grec de Barcelona, amb l’obra Nadia, un muntatge teatral en format de documental escènic creat per ella, juntament amb Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, que del 3 a l’11 de febrer s’ha pogut tornar a viure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya.

Un creació plena d’emotivitat, poesia i molts tocs d’humor per desdramatitzar la crueltat relatada que, amb el diàleg en primera persona de la mateixa Nadia i les imatges de fons gravades a l’Afganistan, et transporten completament a sentir aquest horror viscut.

I ara, la Nadia, a part de dedicar-se a divulgar la seva història, està estudiant amb un clar objectiu: tornar a l’Afganistan aportant tots els coneixements adquirits i intentar, d’un vegada per totes, canviar la història del seu país.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.