Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La noia que es va fer passar pel seu germà per poder treballar

La història de lluita de l’afganesa Nadia Ghulam ha tornat aquests dies al TNC amb ‘Nadia’, un documental escènic que explica la seva vida.

  • El 9 Nou
  • 19/02/2016 | 15:30
  • 0

Amb només 8 anys, la infantesa de la Nadia es va esvair. Un bombardeig durant la guerra a Kabul, el 1993, va destruir casa seva i li va desfigurar totalment la cara. Resultat: sis mesos en coma a l’hospital, d’on va haver de marxar en plena recuperació, amb la cara deformada per les cremades i les ferides encara obertes. Però no tenia altra opció, havia de fugir i intentar posar-se fora de perill per la guerra que continuava. Juntament amb la seva família, va haver d’intentar sobreviure en una ciutat devastada i sense esperança.

I és que és impossible sobreviure sense diners. I en un país controlat pels talibans, és impossible sobreviure sense un home a casa, perquè les dones tenen prohibit posar-se a treballar. Aquest era el gran problema a la família de la Nadia. El seu germà havia mort, i el seu pare patia problemes greus de salut que l’impossibilitaven exercir cap feina. Només hi eren ella, la mare i les seves germanes petites.

Únicament existia una possibilitat, i la Nadia, amb només 11 anys, ho va tenir clar: es faria passar pel seu germà Zelmai i exerciria d’home de la casa. La “mentida” havia de durar unes setmanes, mesos com a molt, però va acabar durant deu anys. Amb robes velles de pagès i un turbant per cobrir-se el cap (i un llapis per dibuixar-se barba més tard) va poder evitar que la seva família morís de gana. Des dels 11 anys fins als 21, la Nadia Ghulam va haver de viure com un noi. Fet, que, paradoxalment, li va comportar viure amb molta més llibertat de la que sentia sent ella mateixa.

Ara, després d’una llarga i dura vida treballant sense poder mostrar-se al món com a Nadia, des del 2006, la seva història pertany també a Catalunya. Gràcies a l’ajuda d’una ONG, va ser acollida per una família a Badalona per sotmetre’s a noves operacions de reconstrucció del rostre. Des d’aleshores, ha divulgat aquí la seva experiència. Primer en un llibre, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana; més tard amb un documental; i al 2014, al festival Grec de Barcelona, amb l’obra Nadia, un muntatge teatral en format de documental escènic creat per ella, juntament amb Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, que del 3 a l’11 de febrer s’ha pogut tornar a viure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya.

Un creació plena d’emotivitat, poesia i molts tocs d’humor per desdramatitzar la crueltat relatada que, amb el diàleg en primera persona de la mateixa Nadia i les imatges de fons gravades a l’Afganistan, et transporten completament a sentir aquest horror viscut.

I ara, la Nadia, a part de dedicar-se a divulgar la seva història, està estudiant amb un clar objectiu: tornar a l’Afganistan aportant tots els coneixements adquirits i intentar, d’un vegada per totes, canviar la història del seu país.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.