El producte es deia Bedracril 122X, i és una resina que des de l’any 1964 impregna la major part de la portalada romànica del monestir de Ripoll. Aplicat pels tècnics de l’Instituto Central de Conservación y Restauración, va semblar en el seu moment la solució millor per frenar la degradació de la pedra que avançava imparable. Avui, però, forma una capa que enfosqueix el monument i que aquesta tardor començarà a ser retirada en una operació de neteja d’alta precisió que inclourà l’ús de làser. Aquesta és la conclusió a què ha arribat el Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBM) de la Generalitat, després de cinc anys d’estudis i de consultar l’opinió dels especialistes més destacats en conservació de la pedra. Divendres es va presentar el projecte davant del monument, en presència del conseller de Cultura, Santi Vila, i el bisbe de Vic, Romà Casanova.
La llista de productes que a partir de mitjan segle XX es van aplicar sobre la portalada de Ripoll és llarga. Però la resina és l’únic que va cobrir tota la seva superfície. “Va crear una pel·lícula, una pantalla que ens va amagar molts problemes que ara hem identificat”, explicava divendres Àngels Solé, directora del CRBM. Sota la resina, els problemes de la pedra continuaven i ara, gràcies a les investigacions, s’ha pogut fer un mapa de malalties de la pedra de gres amb què a mitjan segle XII es va esculpir aquest gran arc triomfal d’entrada al monestir. El procés per treure això serà “delicat”. Com un peeling que no es pot excedir per no causar ferides: primer una neteja en sec amb pinzells, després una neteja amb làser per treure la resina enfosquida i, allà on es pugui, projecció de sorra en molt petita escala (microabrasió). Allà on hi hagi esquerdes que puguin provocar despreniment de pedra, es consolidaran. “S’ha de fer fins al punt de recuperar el valor estètic però no treure del tot la resina”, va dir Solé. Els criteris que es respectaran seran els actuals en tota obra de restauració: mínima intervenció, respecte pel bé en què s’actua i ús de materials que no siguin irreversibles. “El que no farem és convertir altra vegada la portalada en un banc de proves”. Per assegurar el tret, s’han fet proves en petites superfícies. Les consultes amb experts han permès “contrastar-ho tot al detall”. Els treballs s’aprofitaran per consolidar restes de policromia que encara hi ha a la part superior de la portalada: el que ara veiem com a pedra nua havia estat, en origen, un mosaic de color.
Santi Vila va destacar que qualsevol acció s’ha de fer “amb cura i delicadesa” en un monument que aspira a ser declarat Patrimoni de la Humanitat “i que per a nosaltres ja ho és”, i que s’ha de cuidar “per posar-la a disposició de les futures generacions”. El conseller de Cultura va recordar que al llarg de les últimes dècades la Generalitat ha considerat prioritària la portalada i s’hi han invertit “més de dos milions d’euros”. L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va recordar que aquesta última empenta té el seu origen en el simposi sobre la portalada que va tenir lloc l’any 2013, quan Ripoll va ser Capital de la Cultura Catalana. La presentació va comptar també amb la presència del bisbe de Vic, Romà Casanova, i el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira.
{{ comment.text }}