La muralla de L’Esquerda de Roda constitueix un exemple molt poc freqüent a Catalunya de construcció defensiva d’origen visigòtic. Ho confirma la tesi doctoral de l’arqueòleg torellonenc Albert Pratdesaba, la primera que s’ha fet sobre el jaciment rodenc, presentada dimarts passat a la Universitat de Barcelona. Les investigacions de Pratdesaba, membre de l’equip d’excavació de L’Esquerda, aporten nova llum sobre l’origen d’aquesta fortificació, el seu context històric, les tècniques de construcció i la seva relació amb altres de semblants.
El descobriment de la muralla en tota la seva extensió, a partir de la campanya d’excavació de l’any 2012, canvia la percepció que es tenia d’aquesta muralla: “Quan la comencem a obrir, veiem que no és una reforma de la muralla ibèrica, com pensàvem”, explica Pratdesaba. Apareix una construcció molt sòlida, de la qual avui són visibles 140 metres amb tres torres, i que respon a un model propi de l’època visigòtica, herència dels romans. “Un llenç de muralla ampla, d’entre 2 i 3 metres de gruix, reforçada per torres de planta quadrangular que permetien la defensa avançada del mur”. Les entrades al recinte queden flanquejades per torres i tot plegat se situa “en una posició destacada” que permet la defensa del territori. A Catalunya hi ha pocs exemples d’aquesta mena de construcció, datada en una fase inicial al segle VII. “La més similar és la de Sant Pere de Casserres”, explica Pratdesaba, una línia defensiva que tancava la península sobre la qual s’aixeca el monestir. Per trobar-ne d’altres caldria anar fins al Puig Rom de Roses, o molt més lluny, a l’antiga Recopolis de Zorita de los Canes (Guadalajara).
{{ comment.text }}