Amb més d’un centenar de concerts durant l’any 2014, les cançons de Protesta, el cinquè disc de Cesk Freixas, s’han passejat amunt i avall dels Països Catalans sense haver passat gaire per Osona. Només una actuació a Manlleu, l’agost passat durant la festa major, havia permès escoltar el nou material del cantautor penedesenc, durant uns anys també resident a Osona. Aquest divendres, Cesk Freixas es trobarà amb el seu públic en un concert que s’inscriu en la programació cultural del Casino de Vic.
Protesta és un disc en què Cesk Freixas buscava “recuperar les arrels de combativitat”, en un context que considera que ho exigeix. Aquesta contundència de les lletres buscava també el seu vehicle en la música amb una sonoritat en què la guitarra elèctrica –de la mà de Víctor Nin, també productor del disc– hi tenia més protagonisme. Tot i això, va partir de “cançons que es poden defensar amb guitarra acústica i veu” en format petit, com serà el cas del Casino de Vic, on només l’acompanyarà Víctor Nin.
Per aquesta versatilitat de format, perquè connecta amb la sensibilitat d’un sector social i perquè s’ha anat creant un públic fidel al llarg de deu anys de trajectòria –els va complir l’any passat– Protesta ha estat un èxit, amb 112 actuacions i 2.500 còpies venudes. Però Cesk Freixas està especialment satisfet d’haver aconseguit un objectiu amb aquest últim àlbum: “Connectar amb el públic més gran, que havia viscut la Nova Cançó”, on hi ha alguns dels seus referents com Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra.
La Protesta del títol té aquesta doble lectura: la protesta immediata per la situació social i la reivindicació de la cançó de protesta com a gènere. “Els creadors musicals, en mesura més gran o més petita, protestem tots en aquest moment”. La portada del disc –que remet estèticament al muralisme combatiu de l’Amèrica Llatina i, en especial, de la Brigada Ramona Parra de Xile– també porta cap a aquest país, on Cesk Freixas té una altra profunda influència en la seva vida: la de Víctor Jara. “També allà tenen una generació de cantautors joves que han recuperat la cançó de protesta”.
Cesk Freixas ha treballat les lletres, perseguint “aquesta veu pròpia” que qualsevol creador necessita, “conservant la vessant més poètica però també d’una manera més directa i menys metafòrica”. Així, les lletres parlen dels estudiants mobilitzats a la primavera valenciana (L’èxit del fracàs), dels desnonats (Imparables), de la vivència real i directa dels Països Catalans com a unitat (Vaig venir del nord), de la lluita en sentit més genèric (No tenim por) i també inclouen un homenatge al poeta Miguel Hernández, fill d’Oriola i mort a la presó l’any 1942 per la seva ideologia republicana. Protesta perquè, al capdavall, “motius de protesta hi ha els mateixos que fa anys: un sistema que condiciona les nostres vides”.
{{ comment.text }}